Soledat...

Si tan sols pogués tornar a acariciar la teva dolça cara, o tornar a mirar-te als ulls, tocar un altre cop les teves mans, saber que t'estim i que les esperances tornen a néixer, saber que no tot està perdut, saber que estàs lluny però que sempre ets aquí, saber que ara penses amb jo...

Però l'aigua com sempre em cau de les mans, i les llàgrimes tornen a brotar, i jo com sempre et trobo a faltar...

Miro al meu costat amb l'esperança de trobar-te però tan sols trob un munt de vells records que no he pogut oblidar...

Estic cansada crec que estar sense tu em cansa... no sé perquè no sóc capaç de somriure, em veig al mirall i no puc dir aquesta sóc jo. Em falta una peça al trencaclosques, crec que ets tu però no ho sé estic confusa i tenc els pensaments emboirats.

Camin i no sé on em trob, pot ser un camí sense sortida? Veuré algun dia el sol de nou?

Supòs que arribarà el dia en què tot es farà més clar. De moment l'únic que veig clar és la meva soledat...




Peusdevent...
20-05-05