Sola

Un relat de: SieMenS

Sola, mires per la finestra.
El dia és fresc, tranquil.
Voldries estar sola sempre, així, mirant per aquest racó que et porta al carrer, veient la gent passar, feliç.
Però no saps com construir de nou la teva vida, tot s'ha anat desfent, com un paper amb el pas del temps.
Et veus aïllada, fora de la societat. Tothom t'ha anat dient adéu, però tu no, tu resisteixes, vols continuar endavant, ser part d'ells. Hi ha alguna cosa que t'ho impedeix...
I sí, és aquella barrera pròpia. Penses en el que ets, en el que signifiques. Arribes a una conclusió: merda. Sí, sí, no ets res. No signifiques res per a la societat.
Merda.
MERDA! ressona pel teu cap.
LLàgrimes blanques, llàgrimes vermelles, llàgrimes blaves, llàgrimes negres...llàgrimes de tots colors, de tots els tipus. Per a tot. T'adones que ja no ets el que eres. T'adones de la teva desgràcia. Què ha passat?
Trobes una dèbil imatge al teu cap. Els pares, dues persones. Home i dona. I tu et sents malament, malalta.
"Deixa'm estar, puta!!", has sentit varis cops. És això el que et tormenta?
"Si no haguéssim tingut a la nena, t'asseguro jo que no series tan desgraciada".
Hi penses, penses en ell, en ella. La no-existència. Ja no hi són.
Recordes com va passar. Davant dels teus ulls. Tot era vermell...
Sang i fetge, en diuen.
Policies, sirenes, "niiiiinaaaaaniiiiiinaaaaaaa!!"
I de cop, paf! Et veus en un centre d'acollida. Tot i que no t'ho anomenaven igual.
Et senties una merda, com ara.
I és l'única sortida que hi veus.
Cent metres, com a mínim.
Has pujat aquí expressament. A les sis del matí.
És la ciutat dels teus somnis.
Bitllet tan sols d'anada. A la tornada ja no estaràs sola. T'acompanyaran ells.

Comentaris

  • Després de no sé quant...[Ofensiu]
    Gorwilya | 13-07-2006 | Valoració: 9

    de temps sense llegir-te ni comentar-te aquí estic. Recordo que abans voltava molt més que ara per relats, i que et comentava força sovint... I ara com que he llegit el teux de la Nokia, he pensat que em faltava llegir el teu a veure com era... ;P

    Tot i que el principi és el mateix és sorprenent que diferent és una història de l'altra. La teva també és molt trista, però m'agrada com t'ha quedat! Tot i que el principi m'ha costat ententre una mica que passava, perquè els fets anaven molt ràpid, ho he acabat entenent :-)

    Et segueixo llegint!!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • NoKia | 10-07-2006

    Ja saps què en penso.
    M'agrada això d'escriure a dues bandes.
    Petons reina,

    T'ESTIMO

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de SieMenS

SieMenS

14 Relats

59 Comentaris

17455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Jo...


Visc, tan sols visc...


...i sóc jo.






paula_go90@hotmail.com

www.fotolog.com/paula_go

____________________________________


R en Cadena

L'anNna em va encadenar i jo he passat la cadena a la NoKia. a en Weidung (tot i que ja en formava part..T_T) i a la RainBow_CoLouRs

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


____________________________________

PauLa*