PAM!

Resto dret, immòbil.
Davant meu tot és blanc..blanc o negre. No! Veig alguna cosa difosa, vermella. Sé què és, però tot i així, no ho recordo. Distingeixo, entre la penombra, alguna cosa que té la mateixa forma que jo, però incomprensiblement, està estirada al terra, sense realitzar ni el mínim moviment. El vermell, de sobte, apareix al costat de l'objecte del terra. S'ha situat a la part arrodonida d'una punta.
Ara ho veig, sí, ara començo a adonar-me'n. És una persona. Efectivament. Puc distingir-li el cap, on hi apareix l'únic rastre de color. També les extremitats, clarament separades del tronc. El que m'és impossible de saber és qui pot ser aquesta persona.

Em sento buit. I abans no. Puc percebre un petit bri de memòria, en una època feliç. Tot això em sona. Aquest lloc em sona. Abans era feliç. Però! Va passar alguna cosa. Oi?

Decideixo passar a l'acció. Com?? M'ajupo. De cop, tot de records comencen a afusellarme, i una llàgrima rellisca per la meva galta. No sé perquè. No sento res, és com si m'haguessin tret l'ànima.

Ella…Sònia Martínez Camps. Ara sí que sé què ha passat. O no. Mil colors es barregen en la meva ment, giren esbojarradament, com qui no té on anar.

Noto com el cap m'ha de rebentar…i són mil i mes les llàgrimes que rellisquen. Què he fet??

PAM!

-Sònia, amor, sóc jo!! Sònia contesta siusplau!! No t'enfadis, va…que no ho he fet expressament.

-Desperta't d'una vegada, hòstia! Que hi torno, eh??

-Mira maca, amb mi no s'hi juga. Si vols vacil·lar a algú més, t'aixeces i fots el camp abans que la cosa es compliqui.

-Què dius? Que calli?? Jo??? Qui ets tu, eh?, qui ets tu per fer-me callar, mala puta, més que mala puta?

PAM!

-Ah, per cert, aquí tens les cinc mil pessetes, els trenta refotuts euros! Sí, folles molt bé, tens un cony de mort, sucós i dolç, perfecte per clavar-la uns quants cops, però no era el que volies? Sí, i a més no diguis res, eh! Que se t'ha menjat la llengua el gat? No crec que sigui precisament la llengua…

PAM!

PAM!

PAM!

Estava parlant sol? Què hi faig jo aquí?

I l'escopeta?????

-SÒNIA!!!

Merda, què he fet??

L'he matat, hòstia, que l'he matat!!!

Si jo l'estimava…l'estimava!

Sona el timbre, qui deu ser? Mira, que no molestin.

Qui collons té tantes ganes de veure'm??

Sento unes veus, però que a mi em deixin estar, jo estic amb la meva noia!

Ostres amb la puteta…mira que n'està, de bona, la molt cabrona! Uff, el que et faria ara, maca…veuries els núvols!

I no paren, eh...seran fills de la gran puta! Escolteu, imbècils, si no hi sóc, no hi sóc, i pareu de tocar els collons d'una puta vegada!!

…

Està morta…he estat jo? Però…si jo…jo…si ens estimàvem!

No ho suporto, no puc viure sense ella! Si ella està morta, jo també! Espero que no hagin sentit els trets…Hòstia!

Una finestra, hòstia, una finestra! Que no hi ha ni una puta finestra en aquesta puta casa??

Aquí!

PAF!

PauLa*