Quants records, amagats entre els pins... [Nostàlgia]

Un relat de: SieMenS

Quants records, amagats entre els pins...

Sí, i és que, entre els pins, ha passat de tot.

Imants, inseparables, 6, fins a 7 anys van passar. Tu i jo, jo i tu.

Quan va entrar aquella nena de cinc anys, petitona i pigada, vermella fins a dalt de tot, abraçada a un coixí, tu ja vas saltar. "Com et dius??"
Una nova classe, una nova vida, un nou poble, gent nova, noves amistats...i tu. Des d'aquell dia, res ens va separar. Milers de negocis, milers d'idees,
projectes.

Hi havia una vegada, una nena d'uns vuit o nou anys, plena d'imaginació que feia tot el que podia per captar l'atenció. Resulta que un dia...

-Paula, vine un moment...
-Què passa?
-T'haig de dir una cosa, però anem al bosc. No li diguis a ningú, eh!
-No, no, tranquil·la...
-Sóc un robot.
-Què??
-Ho vaig descobrir l'altre dia, quan m'estava banyant. Vaig fer així (i va fer un gest com obrint-se la panxa) i ho vaig veure.

I així van continuar. Fent veure que s'ho creia, li va seguir el rotllo.

Uff..una de tantes! Festes, primaveres, ungles, pintaungles, diners!

Ui! I quan volíem tenir dos esquirols! 6.000 peles cada un. Quina bogeria! Te'n recordes, del programa de la tele? "El meu pare gravarà, i el teu ens pot construir el lloc on gravarem" I..la teva oficina allà, a l'arbre, amb totes les monitores rabiant. També hi havia la tele, amb l'Ernest, allà a la cova gran. O, des de tercer, "La Carme et té mimada!!". I sí, eres la l'alumneta dels seus ulls, fins que a sisè et vas rebel·lar, segurament com tots. "Sí, sí, si li ha dit filla de puta!" "L'Anna??" "Síí!!" Uff..la veritat és que..puta Nestlé!!

Tantes i tantes històries que explicar...i les que m'he deixat.

I sí, com tot, es va acabar. IES Taradell, ja som grans! Ara, de tant en tant, algun "què tal el Harry Potter en anglès?", o comentaris sobre el P.E.T., o fins i tot, el First. Però res, que ja s'ha acabat.

Cada una per un camí diferent, amb una separació notable, però no dificultosa.

Anna..ai, Anna! Sempre, tant diferents, sempre, però a la vegada tant juntes.

Sí, ets una Bessons, llunàtica, sempre amb dues cares.

PauLa*

Comentaris

  • "moody"[Ofensiu]
    210106 | 05-06-2006 | Valoració: 10

    Sí, sí, la llunàtica amb doble cara ha acabat deixant-se caure per aquí... És petit el món oi? Sobretot el d'Internet! ;) No ho hauries dit mai, eh?! Bé, suposo que no cal que et digui qui sóc =P
    Per tu sempre serà un misteri saber com he arribat fins aquí (perquè he decidit que no t'ho penso dir, a menys que, com em passa sovint, canvïi d'idea d'un moment a l'altre), però me n'alegro, ja que m'ha fet il·lusió trobar-me a mi mateixa en un lloc on no m'ho esperava, i descrita d'una manera... com podria definir-ho... especial. M'ha agradat sobretot perquè ho expresses tal com va ser, amb tots els trets, siguin bons o dolents (pels quals potser et dec una disculpa, o més) i el fet de que quan ho relatessis, pensessis que jo no ho trobaria mai, també hi ha influit molt.
    Que sàpigues que no m'he sentit ofesa en cap moment, i no vull que treguis res, pèrquè tot el que has escrit és cert, i per això volia demanar-te perdó per algunes coses provocades per la meva "estupidesa infantil". Sento haver estat cruel, dura, o moltes altres coses, durant la nostra amistat. Per molt que jo sempre hagi semblat superficial, en el fons, no ho sóc, i per mi tu has estat una molt bona amiga, i de tros, millor que jo.
    És veritat que t'has deixat un bon grapat d'altres "mogudes" que havíem tingut, o millor dit, que jo havia organitzat, potser molt sovint amb el teu desaprovament. Només te'n recordaré algunes, tot i que no crec pas que les hagis oblidat... Per exemple, les classes, on sempre t'abaixava la nota per la lletra, o els esports, on fins i tot t'havia fet una taula per controlar-ne l'evolució... Aixx... Ja ho pots ben dir... Quants records!
    Saps que sempre m'has importat i no m'has sigut indiferent, però és que... anys enrere el meu cervellet no donava per més, i ara la veritat és que m'avergonyeixo d'algunes coses que t'havia dit o fet... Em sap greu, però també espero que ho entenguis. I si últimament només ens creuem alguns comentaris, ja saps que no és per compromís, sinó perquè ets tu, la meva primera amiga de l'ànima, i això no s'oblida mai.
    Moltes gràcies per pensar en mi a l'hora d'escriure, i de veritat que ho fas molt bé i t'animo a seguir i a no deixar de fer-ho mai, perquè penso que tens talent! I molt més del que segurament et penses!
    M'agradaria que comptessis sempre amb mi pel que calgui, que per molt que realment ara les nostres vides s'hagin tornat paral·leles i jo ja no sigui tan ... (omple-ho tu) com abans, sempre seré jo, i per mi tu sempre seràs la Paula.
    Un petonàs!*

  • molt maco krinyu[Ofensiu]
    pirata_elmejor | 24-03-2006 | Valoració: 10

    ola nina soc en ruben, m'he llegit tots els teus... relats.. i estan molt be paula, molt paulal,

    t'estimo kuka

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de SieMenS

SieMenS

14 Relats

59 Comentaris

17455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Jo...


Visc, tan sols visc...


...i sóc jo.






paula_go90@hotmail.com

www.fotolog.com/paula_go

____________________________________


R en Cadena

L'anNna em va encadenar i jo he passat la cadena a la NoKia. a en Weidung (tot i que ja en formava part..T_T) i a la RainBow_CoLouRs

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


____________________________________

PauLa*