Sol

Un relat de: prudenci

Sento a la pell una cremor de lluernes;
veig amb la ment com s'alimenten d'ombra
per fer créixer la Ilum, que es vol inextingible.
Ajagut al taüt de la fe cristiana,
per primer cop crec de veritat, i veig
com neix l 'Unic Déu altra vegada, ara fét Un amb mi.
He sentit el clarí, la trompa i el despertar del gall,
i la llum apareix en la tenebra espessa
per aquest jorn, per fi, cantar victória.
Glória al Senyor que viu i que, fa viure !
Glória en el cel a Ell que un dia va aisecar-se
deixant 1'efimera mortalla dins la tomba !
Canten els éssers de l'inmortal Pleroma
les noves al.leluies en un clam
a Aquell que avui pel seu amor renova
el miracle sant de la Resurrecció del Fill.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer