Per poder afegir relats als teus preferits has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

Societat absurda

Un relat de: jOaneTa

Tenc la vida tancada dins una habitació obscura
veig els que m'envolten com una societat absurda
no entenc la gent ni la forma que tenen d'actuar
sempre volen més, molt més del que poden guanyar.

Han perdut tot el respecte, tan sols saben cridar
insulten i acusen sense parar-se a pensar
utilitzen la violència amb tota normalitat
això per ells significa tenir més humanitat.

Tot els sembla poc i a tot hi troben errors
no enten que no existeix la perfecció
si una cosa no els agrada l'aparquen a un racó
sense pensar el servei que faria a qualsevol treballador.

Volen diners, fama i popularitat
volen viure sense dignitat
a la merda el prestigi i tot el que ens han ensenyat
per ells l'únic que importa és la droga que han comprat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

117832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.