SÓC UN RÍNXOL.

Hola,

Això que malgrat tot, tinc l'esperança de trobar un cap desetmana per trobar-nos, i a poder ser aviat.

On sou ara ?

Petons !

més simpàtic! m'ha agradat molt aquest relat, m'ha deixat un somriure als llavis cosa que sempre va bé.

Gràcies per llegir-me

Besets

Anna

aquest rinxol, jo també en tinc, d'aquests, i sempre me n'he sentit ben ufanosa, ara també, tot i que han canviat de color, ja no són castanys fosc sinó que van del gris al blanc en tota una gama d'escala colorista.
Molt ben escrit Pilar, tens molta imaginació.
Un petó
Glòria

els pares sempre deien aquesta paraula

i ara no recordava que volia dir.
sembla que senti com, si fos ara aquest so
marabellos.

m'ha agradat la narració, i el seu tot sexual
amb la pestanya.

Quina sort aquest rínxol d'estar tan content de ser com és i on és! Quina sort de tenir una mestressa que renonegui el seu encís i en tingui cura d'ell i de tota la comunitat de veins de la cabellera.

Tens uns enorme imaginació i endolceixes amb paraules el més ínfim sospir d'un cabell.
Sempre em deixes amb un somriure dibuixat en acabar de llegir els teus relats.
Són tan dolços, vitals i juganers...

Molts petons Pilar!

...'treure punta' a qualsevol cosa quotidiana!
I, a més a més, amb eixa encantadora gràcia i senzillesa que et caracteritza.
Salut i rebolica, xicota!

Tens una cabellera preciosa Pilar!! No t' ho he dit mai, però ho he pensat sempre.El portes tan rosset i tan ben cuidadet.....
Moltes gràcies per el teu comentari, imagino que ja no deus estar tant enfeinada.
Ja ens trucarem i parlarem.Ahh!!! ja veig que penses en mi, gràcies pels e- mails.
Records al Vicens.
Una abraçada i petons per tú.

si la teva comunitat fos una cabellera rossa... series un rínxol d'or je je...
el teu cap sempre imagina, gira i regira i toca tota mena de temes...
per cert, usa productes sebastian-professional, no vull que caiguis mai de la cabellera de la poesia...
ptons i una abraçada!