Sé que no sé res

Sé que no sé moltí­ssimes més coses que las que sé.
Sé que si m'endinso dins del mar, si no nedo m'ofegaré peró nedar, no en sé.
No sé les llengües dels homes,i sé que parlar amb ells no podré.
Gesticular i fer-me entendre amb signes senzillsuniversals, això sí­ que en sé.
Sé veure en els ulls dels éssers vius sí­ tenen tranquilí·litat o recel,angoixa o alegria, ganes de pau o traíduria.
No sé perqué els Éssers humans ens fem mal entre nosaltres,segurament serà pels set pecats capitals.
Sé que la vida és curta i que és llarga la soledat.
Sé que les riqueses i la bellesa son efí­meres i la dita de "tant tens tant vals" és tant miserable com tenir riquesa i petroli i els del paí­s passar fam.
Sé que la qualitat de vida és estar tranquil.
Sé el que és sentir-me ufanós de les meves arrels, del meu paí­s i de la meva llengua.
No sé si m'agradaria tenir el que no tinc, peró sé que estic molt orgullosa d'estimar als meus, amb l'ànima i el cor .
Sé que tinc pocs, peró bons amics, els millors i no els canviaria per res del món.
Em queda molt camí­ per recorre i sempre em quedaré curta d'enteniment i forces.
Continuo dient que cada dia sé menys i que sé que no sé res.