Cercador
Sóc un personatge secundari
Un relat de: Marla- Compartir:
Sóc un personatge secundari i estic molt contenta de ser-ho. No em canviaria per en Jack: ho sabeu tot del malaltís i gran Jack. "Has de saber, no témer, saber que algun dia moriràs, i fins que no entenguis això, ets inútil", això diu aquest optimista mal informat, condemnat a traginar la mateixa història una vegada i una altra. Es pensa que algun dia deixarà de viure el molt il·lús: els protagonistes de les grans històries moriran amb la humanitat - i si es produeix aquest desgavell ja res importarà, perquè no quedaran ments on existir -. A la seva història no li manca cap detall, cap cervell en pot omplir els espais buits senzillament perquè aquests no existeixen. Ell viu dins un cercle sense fi, a mi no deixen d'inventar-me. Ho aneu entenen?
Què fa la Marla quan no està amb ell? Què li diu al mirall? Té algun somni? On neix el seu dolor? A qui més estima? Quin és el seu personatge històric preferit? Quin llibre està llegint?: jo visc en cadascuna de les conjetures que pugueu crear. A cada instant algú teixeix una història on jo en sóc la protagonista. La meva mutabilitat em fa gairebé humana. Les vostres fantasies em fan viva.
Pobre Jack.
Comentaris
-
ei, Marleta[Ofensiu]gypsy | 12-05-2010
absolutament genial, com l'ànima que et va habitar mentre eres viva.
No t'oblido, princesa.
gyps -
Mmmm... molt interessant el tema[Ofensiu]lluisba | 23-07-2007 | Valoració: 8
I de fet crec recordar molta literatura al voltant del personatge secundari. Per aquelles coses de l'atzar, "El club de la lluita" és una peli que m'havia passat desapercebuda i que he descobert fa quatre dies. Em va agradar molt, especialment algunes frases i diàlegs. I l'inquietant personatge de la Marla, que resulta misteriós i fascinant. A part que l'actriu m'agrada molt.
Suposo que tots ens sentim personatges secundaris. Algú va dir protagonistes d'una comèdia trivial i secundaris d'un gran drama, o alguna cosa així.
Avui (més casualitats) han donat el premi nacional de cultura a en Francesc Serés. Ell i jo vam resultar premiats fa un parell d'anys, i la TV3 ha tret les imatges d'aquell premi per a mostrar en Serés. M'he vist per allà al fons, convertit en un magnífic secundari. Tot i així, m'han trucat dues persones per dir-me que m'havien vist a la tele, ja que no saben res d'en Serés, ni prestaven atenció a la notícia. El secundari té aquest petit premi de consolació. -
...[Ofensiu]l'home d'arena | 23-07-2007 | Valoració: 10
M'encanta, la Marla. M'encanta la seua manera de dir. Crua, despullada, sense concessions, suc de llima amb un puntet de mel.
I és cert, la mar són les gotes. L'arena són els grans.
Jo pense que res no és secundari. La categoria depèn d'on fixes el sentir, o la mirada, en un moment donat i segons quina circumstància. Personalitzar el devenir d'una història, o succés, en un sol personatge (el principal, protagonista), és una simplificació (necessària?) per donar-li fluidessa artificial a un text, i facilitar-li la faena intelectual al lector, observador.
Els personatges "secundaris" (secundaris?), si més no són la sal de tota història, allò que trenca la monotonia, són la sorpresa, la contingència.
Un plaer retrobar-te, Marla!
