Et mataré, que ho sàpigues.

Un relat de: Marla

Ets un pesat, seguint-me a totes hores, dormint amb mi, fent malbé aquells pocs moments que sembla que el món m'estima una miqueta. Qualsevol dia d'aquests em desfaré de tu, t'engegaré a la merda, "que et folli un peix de colors" et diré, compraré una pistola al camell que em subministra les metzines i t'esfondraré un tret i faré diana. Ets amarg com les carícies que es neguen, monstruós com els déus en els quals no crec, constant com les taques que no les lleva ni el lleixiu, embafes com la rutina. No sé exactament com però t'eliminaré, sí, en pots estar ben segur. Però abans t'exprimiré, et trauré tot el suc que pugui, aprendré de tu, et canalitzaré, et convertiré en paraules, en misteri, cercaré en tu la teva antítesi. Potser et convertiràs en un d'aquells amants als que una vegada has abandonat els trobes a faltar. Ves-te preparant, un dia d'aquest deixaré escrit amb carmí vermell al mirall del lavabo " adéu dolor enquistat".

Comentaris

  • M'ageada![Ofensiu]
    Cle | 18-09-2007 | Valoració: 9

    La veritat és que és un relat curt però precís, m'encanta, no sé aporta moltes coses, fa pensar, deixa volar la imaginació... una barreja de sensacions i sentiments, molt bó!! al meu parer dóna gust llegir-lo

  • Nota de l'autora[Ofensiu]
    Marla | 23-07-2007

    Llegiu amb deteniment el final, please: "Ves-te preparant, un dia d'aquest deixaré escrit amb carmí vermell al mirall del lavabo " adéu dolor enquistat"."
    Que jo sóc pacifista, ok?

    Olga

  • Momó | 23-07-2007

    També he sentit aquest odi.

  • Com un grà al cul[Ofensiu]
    ANEROL | 23-07-2007 | Valoració: 9

    et llegiré

  • Bolet | 23-07-2007

    O_o

  • Sense paraules[Ofensiu]
    marta_gut | 23-07-2007 | Valoració: 10

    Així m'has deixat. He quedat impressionada. Has concentrat en paraules tan properes tantes sensacions a voltes difícils d'expressar... M'encanta!
    Una abraçada,
    Marta.

  • l'home d'arena | 11-03-2007 | Valoració: 10

    M'impressiona més encara.
    Tota l'amargor concentrada en una escopinada. Un crit que s'arranca de tot el cos alhora, es concentra al ventre i es llança al full amb tota la ferocitat d'allò que és irreversible, que s'escriu a urpades, que allibera. No és una amenaça, és la seguretat d'allò que esdevindrà.

    Admiració!
    Salut, Marla.

  • diesi | 05-03-2007 | Valoració: 9

    M'agrada el teu estil... No sé, em trobo identificada amb tu, potser no tan bèstia com per matar-lo, però m'agrada com ho has dit tot. Segueix escrivint eh!

    b#NaT#b

  • Un text molt original[Ofensiu]
    GTallaferro | 05-03-2007 | Valoració: 10

    Trobo que el text està molt ben construït perquè no és fins al final que descubrim el què agobia tant al/la protagonista. Escrit amb paraules i expressions de la nostra vida qüotidiana "Qualsevol dia d'aquests em desfaré de tu, t'engegaré a la merda, "que et folli un peix de colors", em transmets la sensació que realment aquest dolor sí que està enquistat i no deixa al/la protagonista. D'altra banda també m'agrada molt la idea de transformar-lo en quelcom positiu "Però abans t'exprimiré, et trauré tot el suc que pugui, aprendré de tu, et canalitzaré, et convertiré en paraules, en misteri, cercaré en tu la teva antítesi"
    Bon relat. Enhorabona i benvingut-da!!!

Valoració mitja: 9.5