Sóc res

Sóc una ànima perduda dins un silenci
que vaga per l'infern més temut,
recorr les valls més profundes
i arriba a l'abisme dels records.

Sóc esclau del més bell poema
i de les paraules que es van perdent
en el temps dels homes, efímer
com la vida i els moments.

Sóc allò que tant desitjau
però mai podreu trobar
dins l'esfera que es consumeix
amb un foc que crema les paraules.

Sóc el temps perdut i el que queda per viure,
sóc una aclucada d'ulls
i un somni enfonsat.