Temps

Un relat de: Marta
Temps

La cigarreta que es consumeix irremediablement sempre evoca el record.
Marca el ritme pausat del pas dels minuts.
Lenta…
lentament.

El temps em frega les cames com aquell gat manyac frega els teus peus.
Amb elegància, es recargola. Suau.

I el temps passa, parsimoniós.
Fins i tot sembla que s’aturi, queda retingut en la parpella mig closa que es balanceja, vacil•lant, sense saber si s’obra o es tanca.

L’instant precís que no s’executa,
l’ordre suspès en l’aire.

Em fascina l’agulla del rellotge: entendre la magnitud de la simplicitat de l’existència. Concebre la petjada d’un moment que ja no hi és. El segon que ja s’ha fos.
Acariciar el fum que ja és record.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

9 Relats

16 Comentaris

6511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82