Cercador
Temps
Un relat de: Marta- Compartir:
Temps
La cigarreta que es consumeix irremediablement sempre evoca el record.
Marca el ritme pausat del pas dels minuts.
Lenta…
lentament.
El temps em frega les cames com aquell gat manyac frega els teus peus.
Amb elegància, es recargola. Suau.
I el temps passa, parsimoniós.
Fins i tot sembla que s’aturi, queda retingut en la parpella mig closa que es balanceja, vacil•lant, sense saber si s’obra o es tanca.
L’instant precís que no s’executa,
l’ordre suspès en l’aire.
Em fascina l’agulla del rellotge: entendre la magnitud de la simplicitat de l’existència. Concebre la petjada d’un moment que ja no hi és. El segon que ja s’ha fos.
Acariciar el fum que ja és record.
La cigarreta que es consumeix irremediablement sempre evoca el record.
Marca el ritme pausat del pas dels minuts.
Lenta…
lentament.
El temps em frega les cames com aquell gat manyac frega els teus peus.
Amb elegància, es recargola. Suau.
I el temps passa, parsimoniós.
Fins i tot sembla que s’aturi, queda retingut en la parpella mig closa que es balanceja, vacil•lant, sense saber si s’obra o es tanca.
L’instant precís que no s’executa,
l’ordre suspès en l’aire.
Em fascina l’agulla del rellotge: entendre la magnitud de la simplicitat de l’existència. Concebre la petjada d’un moment que ja no hi és. El segon que ja s’ha fos.
Acariciar el fum que ja és record.
