Solitud

Un relat de: Marta

L'alegria esbojarrada que tots comparteixen…
Els contemplo de lluny, des de la finestreta del meu món i els hi dic adéu amb una tímida mà que, tremolant, torna de pressa buscant la seva germana per a no sentir-se tan sola…
I així, juntes les dues, s'estremeixen fortament donant-se ànims una a l'altra i en despendre's es troben buides, però no pas perplexes, com acostumades a aquesta sensació dolorosa que s'imposa i es maleeix mentre corren les cortines, doncs ja és l'hora de dormir.

Comentaris

  • Breu relat, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 12-12-2009 | Valoració: 10

    però intens, bell, profund i escrit escollint acuradament cada mot.
    Benvinguda a RC

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta


  • Molt bell![Ofensiu]
    Cendra de flor | 10-12-2009 | Valoració: 10

    FELICITATS !

    Molt bo aquest text.

    Cendra

  • m'ha fascinat[Ofensiu]
    Fada del bosc | 09-12-2009 | Valoració: 10

    Mai havia pensat amb les mans tal i com les descrius en el teu relat, la relació d'aquesta amb "la finestreta del meu món.." m'ha fascinat
    em sembla que descriuen el caracter introvertit i a vegades massa reservat de molts, tencats en ells mateixos...

    una abraçada i molta inspiració!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

9 Relats

16 Comentaris

6511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82