Solitud

L'alegria esbojarrada que tots comparteixen…
Els contemplo de lluny, des de la finestreta del meu món i els hi dic adéu amb una tímida mà que, tremolant, torna de pressa buscant la seva germana per a no sentir-se tan sola…
I així, juntes les dues, s'estremeixen fortament donant-se ànims una a l'altra i en despendre's es troben buides, però no pas perplexes, com acostumades a aquesta sensació dolorosa que s'imposa i es maleeix mentre corren les cortines, doncs ja és l'hora de dormir.