Sóc flor...

Esdevinc una flor,
Tendra i feble,
Que em bellugo
Amb les carícies del vent

Em deixo portar
Al ritme de la música,
Adobant el meu pol·len,
Arreu del món…

Els pètals que em destaquen,
Vermellosos de la passió,
Desprenen certa ardor..

Arreu de les muntanyes,
Em cerques més lluny del paradís,
Destacant entre les més tendres,
M'elegeixes a mi, per comprimís..

Amb les teves mans,
M'arrenques de les meves arrels,
M'acaricies m'entres observes,
Les perfeccions del meu tronc.

Tan sols passen certes hores,
M'abandones en un racó
Ja torno a estar sola,
I vaig perdent el color,

Els meus pètals es panseixen,
I cauen com les fulles a la tardor..

Em torno feble,
Sense ànims de tornar a esdevenir,
La més bonica de les flors,
la que tu un dia vas elegir…