Des de la terra t'escric...

Un relat de: fada de mel

A vegades hem pregunto el perquè de la teva fugida,
Vas marxar i hem vas deixar desprotegida,
Pensava que la vida sense tu seria mes senzilla,
He vist que estat equivocada i que era una mentida.

Necessito saber perquè m'has deixat,
Pensava que estaries al meu costat,
Donant-me petons i consells,
Omplint-me el dia a dia de felicitat.

Cada dia me'n dono més compte,
Que ets essencial a la meva vida,
Sense poder parlar amb tu,
Des de que no ets amb mi,
No se que és l'alegria.

Has marxat deixant un rastre imborrable,
L'amor I l'estimació que tinc per tu,
És un sentiment insuperable.

Les vegades que preparo el teu número de telèfon,
Les vegades que tinc ganes d'acudir al teu costat,
Tinc ganes de sentir-te a la meva vora,
Vull que estiguis present, de tu tinc necessitat.

Des de la terra fins al cel ,
t'envio aquesta poesia,
perquè recordis amb amor la teva neta,
que encara que no estigui amb tu, encara et mima,
Perquè tu ets la seva font d'inspiració,
Tu ets la seva dida.


Comentaris

  • De la lluna en farem dues amb els nostres ulls.[Ofensiu]
    lluis perealbert | 03-04-2009

    El meu avi , era tot, més qu'el meu propi pare.
    Gracies per ferme memória.escriu, escriu,....
    tens mes relats oi ?. fins aviat.