Ella..

La veig desde la finestra,
Sentada en el seu balancí,
Ella és, arrugada i blanca,
Com una rosa acabada de pansir,

El seu cabell blanc,
Com la neu que besa el cel,
Les seves orelles roses,
Ella és tan dolça com la mel.

El vent despentina els seus cabells,
El cel il.lumina els seus ulls blaus,
Uns ulls, del color del mar,
Són uns ulls realment bells.

Les seves mans envellides,
Arrugades i velles,
Són realment petites,
Són molt blanques I molt fines.

Balancejant-se en el seu balancí,
Intentant fer punta al coixí,
Mostrant uns gestos professionals,
És tant polida, fina com natural.

Les seves cames són febles,
Estan gastades de tant fer-les anar,
Llur pell ja no és ferma,
I ja no li permeten caminar

És tant dolça, amable, vella,
És pansida, arrugada i fina,
És tant carinyosa, simpàtica, dolça,
Destaca en tots els jardins, és la flor més bella.

Continua allí,
Asseguda en el seu balancí,
Intentant veure com passen els dies,
Fins que ja no sigui aquí,

Sempre serà una flor,
Sempre serà dolça com la mel,
Sempre serà la meva àvia,
Tant agradable com el cel.

Ella encara estava allí,
Asseguda en el seu balancí,
Cansada de patir,
I continuant fent punta al coixí..