El reflex

Un relat de: fada de mel

Mirant la lluna,
veig els reflex de la teva cara,
com el teu somriure, i la teva dolça mirada

Les estrelles il·luminen el cel,
i tu amb la teva manera de ser,
ilumines el món sencer

Mirant les estrelles i pensant en tu,
la millor manera de passar el temps,
mai em cansaria de mirar-te,
i m'agradaria esta al teu costat i ajudar-te


Aquests llavis tant dolços,
que tant e somiat en el seu bes,
vermells com les maduixes,
i dolços com les cireres.

Aquests ulls de color de mel,
que brillen a la foscor,
aquesta dolça mirada,
que m'ha penetrat fins al cor

Voldria ser el teu aire,
i donar-te el oxigen,
així em sentiria important per tu,
així sabria que em necessitaries per viure.

M'agradaria ser la teva roba,
i poder rosar la teva pell,
sentir la teva escalfor,
i poder tocar el teu cabell.

M'agradaria poder sentir el teu cor,
com batega sense parar,
m'agradaria sentir el meu nom,
i un : mai no te podré oblidar.

Comentaris

  • Wola karinyoo!![Ofensiu]
    Ivette | 18-05-2005 | Valoració: 8

    Wola wapixima!! ja sas ki sok no? m'agradat molt el teu poema,de veritat. Crec que ets bona escribint i que has de continuaru fent, no has de deixar perdre aquesta passió que tens per els poemes!!Que sapiguis que t'estimo molt i sempre estare al teu costat,tu m'has ajudat molt i m'has demostrat que ets una bona amiga, de les de veritat.Continuaria escribint i enrollantme pero aki s'han de fer komentaris sobre els poemes jeje Es molt xulo en serio i espero que t'en publiquin moltissims més que tu mereixes!! muaks karinyo (Ivet)