La meva padrina

Un relat de: fada de mel

Un dia vas néixer , entre la pobresa i la tristesa,
Essent solament una nena, vas tenir que madurar,
Per circumstàncies que la vida et va donar,
As crescut entre penes i calumnies,
As plorat de ràbia i de felicitat,
As estimat i as odiat,
As pensat I mai as oblidat

As sabut lluitar i tirar endavant,
Vas saber lluitar, tenint la guerra al costat,
vas unir la família, que casibé s'havia trencat

As criat els teus fills,
Donant-los-hi el teu cor per menjar,
La teva sang per veure,
I la teva alegria per ensenyar-los a estimar,
I les teves forces per ajudar-los a madurar

El teu marit, mai li faltà res,
Tu sempre procurant que sempre somrigués,
Sempre te tingué al seu costat,
I mai vostè l'ha fallat
Tantes llàgrimes que heu derramat,
I tantes poques vegades que l'han escoltat.

Heu estimat als seus néts,
Els I as donat un calor especial a cada un,
I realment ara que ja és gran,
L'estimem d'un en un.

Mai li em demanat res,
Només una sola paraula,
I vostè ja l'heu comprès.

Sempre l'ha tenim al nostre costat,
Sempre intentant escoltar-nos i ajudar-nos,
Procurant que mai ens passi res,
Procurant veure'ns cada dia mes.

Ara l'observo , i realment puc observar,
com realment us feu estimar,
Padrina, sou la nineta dels meus ulls,
Sou la pauta que de vostè vui copiar,
sou una persona que realment us feu apreciar.

No tinc prou paraules per definir-vos,
Realment sou massa important,
Sempre presumiré d'ésser la seva néta,
Ja que sou la persona amb el cor més gran.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer