El diari de la Laia

Laia, em deia la mare,
no et preocupis, vine aquí,
però s'havia que estava trista
aquell home la pegava cada matí

Anava corrents cap a ma mare,
i ella m'abraçava,
em posava la meva cara contra el seu pit,
fins que sentia que ella sospirava.

Podia arribar a sentir el batec del seu cor,
que funcionava ràpid per la por,
però ella m'abraçava i em demostrava un amor,
i sempre em deia que per mi donaria la mort

El rostre pàl·lid de la mare,
il·luminava una tristesa i amargura,
els seus ulls blaus i humits,
que van passar de ser grossos a ser petits

La seva cara estava plena de morats,
però ella s'ho amagava,
ella em deia que no li feien mal,
que només era jo la qui a ella l'importava.

Però va arribar la nit,
i aquell mal home va venir tot malhumorat
havia begut massa, i a la feina l'havien despedit,
ja tornaven a discutir,
ja tornava a veure la meva mare patir.

Aquell vespre vaig marxar corrents,
estava desesperada, no entenia res,
necessitava córrer, volia fugir,
ja no volia veure més la meva mare patir.

Només era una nena,
hi vaig tenir que madurar,
era massa petita per poder comprendre-ho,
però em vaig tenir que acostumar.

La vida m'estava jugant brut,
però sabia que per alguna cosa havia nascut,
no vaig néixer per deixar-ho córrer tot,
sinó que sabia que no ho podia deixar tot perdut,

Corria i corria, no sabia on anava,
veia com el cel s'enfosquia,
però no m'importava,
la veritat esque no hi pensava.

Em vaig asseure en una pedra,
i vaig començar a reflexionar,
el que no podia fer,
deixar que l'home l'anés a matar.

Vaig tornar a casa, estava farta de pensar,
la porta estava oberta, i jo vaig entrar,
no hi havia ningú a casa,
la gent havia desaparegut,

No sabia que passava,
no entenia la situació,
sabia que si no veia ràpid la meva mare,
m'agafaria una depressió.

Però no hi era,
vaig tenir de ser forta i vaig tenir que lluitar,
sabia que la meva mare havia marxat de la vida,
per voler-me defensar.

Ara sóc una dona,i he après de la vida,
ara lluito per què aquell home no surti en vida,
però se que no em puc rendir,
només visc per què això amb ningú es torni a repetir..