El temps..

Un relat de: fada de mel

M'hee plantejat una vida sense el teu somriure,
acostumar-me a estar sola,
sense els teus mimos i sense el teu conviure,

Recordant els vells temps,
i somiant en els nostres plans,
era la millor manera de deixar passar els moments,
que en aquell moment eren tan grans,

Tantes paraules, que a la seva hora tenien sentit,
ara a mesura del temps, s'han encongit,
el temps passa i no els pots controlar,
intentes cuidar el que tens, però se't deixa escapar

Paraules i promeses, que en el seu moment vaig fer cas,
en moments de rabia i en moments desesperants,
ara només tinc el record d'un amor inolvidable,
un bonic record, i el principi d'una tristesa inacabable.

Apartant els records, que en aquest moment fan mal,
apartant les seves paraules de la meva ment,
intentar crear-me un mon en general,
intentar viure sense tu, però tranquil·lament.

Comentaris

  • m'agrada la sencillesa que te[Ofensiu]
    AINOA | 27-06-2005 | Valoració: 10

    Es un poeme molt bonic malgrat la tristesa que despren.
    saps escriure molt bé i fas que la lectura no es faigi gens pesada.
    Una abraçada.

  • Molt xulo karinyo[Ofensiu]
    Ivette | 29-05-2005 | Valoració: 9

    Wolee amor! torno a ser jo! aket poema ma agradat molt!akesta historia em sona una mika...jeje ;)
    Reflexa kom la noia pok a pok es va fen a la idea d q la relació sentimental q havia mantingut am un noi sa trenkat i q ella a d kontinuar endavant kosti el q kosti, weno q sapigui akesta noia q smpre tindra gent al kostat q l'ajudarà!! pk su mereix!!
    Nose q dirte q no sapiguis.
    T'estimo molt wapa
    continua escrivint rercodau!!
    MoLtS MuAkS!!