Silencis plens de tu

Un relat de: jOaneTa

- shhh! silènci... ho sents?

- què és el que he de sentir?

- escolta, no parlis... escolta...

- només sento el vent.

- exacte.

Escolto el silènci del vent mentre la mar acarona la platja,
esperant que una ona em banyi amb el teu record...
Miro les pedres buscant un cranc que em porti al teu amagatall,
potser apareixis on la sorra posa punt i final...

Comentaris

  • genial![Ofensiu]
    caotics | 12-11-2007 | Valoració: 10

    M'he llegit alguns dels teus relats i els trobo genials! Aquest en concret m'ha agrafat molt!

    Gràcies per la recomanació del llibre, me'l llegiré a veure si em dóna idees! :)

  • molt "macu"[Ofensiu]
    ixnuir | 30-10-2007

    m'agrada com ho introdueixes tot de forma directa amb el diàleg i com segueixes expressant el que sents d'una forma delicada però plena de sentiment. preciós...
    et seguiré llegint

    ixnuir

  • bufanúvols | 29-10-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116189 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.