SILENCI NOCTURN

Un relat de: Bofarull Llongueres
Mig estirat en el sofà dels somnis,
contemplo el cruixit dels branquillons
mentre deixo que les llàgrimes ferides
s’assequin al compàs bellugadís del foc.
Un foc rogent, rogenc com les rialles esbossades en una posta de sol.

I tímidament em pregunto:
Quanta espurna d’efímer dolor cal per flamejar la passió d’un somriure?

Silenci nocturn.
I observo com els meus pensaments es calcinen lentament.

Comentaris

  • És la primera...[Ofensiu]
    Júlia Costa | 08-10-2011 | Valoració: 9

    És la primera vegada que et lleigeixo ja que sóc nova aquí i encara estic investigant com funciona. De tota manera m'agradaria felicitar-te perquè aquest relat m'ha encantat sobretot quan dius:


    Quanta espurna d’efímer dolor cal per flamejar la passió d’un somriure?

    Enhorabona, espero llegir-te una altre vegada :)

    Petons.

  • Canvi de camí[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-09-2011 | Valoració: 10

    Hola Bofarull. Et descobreixo al Fòrum-Nano Relats.
    Jo suggereixo un altre camí.... que no sigui el dolor..... malgrat pot ser una realitat que..... T'animo a despertar, dins teu, el sentit de l'humor. Amb molt de respecte. Jo ho he treballat i funciona.

l´Autor

Bofarull Llongueres

11 Relats

15 Comentaris

9189 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
M’encanta el so del bolígraf al ratllar el full i el contacte glaçat de la tinta sobre la seva pell immaculada. Em fascina l’olor de saviesa dels llibres i em fa feliç recordar que la imaginació i la inspiració són una part imprescindible de la meva vida.

Segurament per tot això m’agrada tant llegir i escriure.