PUPIL•LES DILATADES

Un relat de: Bofarull Llongueres
Enmig d’un vespre qualsevol,
la cuirassa lluminosa de la lluna
il•lumina l’escuma fosforescent de les onades.

El cos delicat de l’aigua freda
frega paraules gèlides dels pescadors.
Somriure mariner.

Una lleu agitació de la canya,
intensa fiblada al cor,
belluga el mantell platejat; el mar.

Moviments inquiets del salmó.
Petita batzegada d’aigua perlada.
Pell tornassolada exposada a la llum.

Perfum de tabac i brisca salada,
les pupil•les es dilaten
i els colors es fonen dintre la retina humitejada.

Comentaris

  • molt bonic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-07-2012 | Valoració: 10

    que evoca totes les sensacions de calma i grandesa de la mar i la nostra admiració envers ella

    una salutació maresmenca !
    joan

l´Autor

Bofarull Llongueres

11 Relats

15 Comentaris

9217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
M’encanta el so del bolígraf al ratllar el full i el contacte glaçat de la tinta sobre la seva pell immaculada. Em fascina l’olor de saviesa dels llibres i em fa feliç recordar que la imaginació i la inspiració són una part imprescindible de la meva vida.

Segurament per tot això m’agrada tant llegir i escriure.