Cercador
H.A: LA PRIMERA MAI ÉS LA BONA
Un relat de: Bofarull Llongueres- Compartir:
Potser avui, potser demà, l’home antic amb mans tremoloses es traurà de la motxilla ja desfilada, amb una energia descomunal com si d’una espassa es tractés, una càmera, una càmera i un trípode amb el que poder-se autoretratar.
Amb una posició inconformista, col•loca la càmera sobre el trípode, l’ajusta, prem el botó i es fa la foto. Ara la revela i mentre la llença al terra, amb una posició altre cop inconformista, col•loca la càmera sobre el trípode, l’ajusta, prem el botó i es fa una altra foto sabent que el seu destí altre cop serà el terra. Després de repetir aquesta operació unes quantes vegades més, mira al seu voltant i, al veure tal mosaic fotogràfic del seu rostre escapat per aquí i per allà, amb una gran satisfacció diu: Ara ja puc dir que sóc humà!
- Què et fa pensar que ja ets humà?- li preguntarà qualsevol humà.
- Tinc entès que, de forma inevitable, les persones teniu una por excessiva per les fotografies fins a tal punt que us esgarrifeu davant la càmera. Sembla irònic que, per un simple tros de paper tintat, en feu un drama quan no us agrada com sortiu i un “què lleig que estic”, “llàstima que quedi tothom bé menys jo” o “ja la retocarem amb algun programa” són les expressions que curiosament desencadenen cap a una fantàstica solució (que en veritat, és un error per complet): fer una altra foto per millorar un detall, però després encara us en feu una altra i una altra i una altra fins que acabeu col•leccionant absurdament tot un seguit de fotografies quasi idèntiques.
Que és el que amb tantes ànsies busqueu?
I sense esperar resposta, l’home antic marxarà coixejant amb el seu bastó mentre es repetirà una i altra vegada: Curiós el món dels humans, ben curiós.
Amb una posició inconformista, col•loca la càmera sobre el trípode, l’ajusta, prem el botó i es fa la foto. Ara la revela i mentre la llença al terra, amb una posició altre cop inconformista, col•loca la càmera sobre el trípode, l’ajusta, prem el botó i es fa una altra foto sabent que el seu destí altre cop serà el terra. Després de repetir aquesta operació unes quantes vegades més, mira al seu voltant i, al veure tal mosaic fotogràfic del seu rostre escapat per aquí i per allà, amb una gran satisfacció diu: Ara ja puc dir que sóc humà!
- Què et fa pensar que ja ets humà?- li preguntarà qualsevol humà.
- Tinc entès que, de forma inevitable, les persones teniu una por excessiva per les fotografies fins a tal punt que us esgarrifeu davant la càmera. Sembla irònic que, per un simple tros de paper tintat, en feu un drama quan no us agrada com sortiu i un “què lleig que estic”, “llàstima que quedi tothom bé menys jo” o “ja la retocarem amb algun programa” són les expressions que curiosament desencadenen cap a una fantàstica solució (que en veritat, és un error per complet): fer una altra foto per millorar un detall, però després encara us en feu una altra i una altra i una altra fins que acabeu col•leccionant absurdament tot un seguit de fotografies quasi idèntiques.
Que és el que amb tantes ànsies busqueu?
I sense esperar resposta, l’home antic marxarà coixejant amb el seu bastó mentre es repetirà una i altra vegada: Curiós el món dels humans, ben curiós.
l´Autor
11 Relats
15 Comentaris
9414 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
M’encanta el so del bolígraf al ratllar el full i el contacte glaçat de la tinta sobre la seva pell immaculada. Em fascina l’olor de saviesa dels llibres i em fa feliç recordar que la imaginació i la inspiració són una part imprescindible de la meva vida.Segurament per tot això m’agrada tant llegir i escriure.