Cercador
Silenci Dolç
Un relat de: estelcaigut- Compartir:
Ssshhhh, no cridis, no parlis, no diguis res,
no recordes que ningú ens pot sentir?
ningú pot saber a què estem jugant,
ningú sospita res quan les nostres mirades es fonen.
Tu ho saps i jo també,
amb això ja tenim prou,
però no vols,o potser soc jo la que no vull...
o podrem saber algun dia?
Quan em mires em destrosses,
em despulles, em mates i em violes,
però m'agrada, és més, m'encanta,
el joc prohibit que els ignorants desconeixen.
Sovint em provoques i jo responc,
no em puc controlar,
si sabessis com em domines...
soc teva per moments, només cal saber quan...
Sé que jugues amb mi,
ningú ho havia fet encara,
sempre ho tenia tot controlat
i ara què?
Esperar que em diguis alguna cosa
que et pronunciis,
no seré jo qui faci el primer pas,
ara et toca decidir a tu.
Comentaris
-
UN ESTEL CAIGUT..?[Ofensiu]Capdelin | 08-01-2005 | Valoració: 9
als seus braços, dominat per ell, enamorat d´ell, en la foscor amagada del silenci prohibit...
o és ell... l´esclau de la brillantor del teu estel, seduït per la teva llum...
o sou els dos... bojos els dos... enamorats els dos... i... heu de donar el primer pas els dos... heu de decidir... els dos... sortir de la foscor... cridar al vent el vostre amor... que els ignorant us sentin... llavors tornaràs a ser un "estel brillant en el cel públic de l´amor" ( òstia, se´m va l´olla, m´he perdut, quin rotllo he fotut je je je )
un ptó i una abraçada...
xcert... el teu estel porta cua...? cua de núvia...? je je je -
exacte...[Ofensiu]sempre | 05-01-2005
Molt be!m'ha agradat molt com expliques aquesta situació...la veritat és que fa pocs dies estava identicament igual...
finalment vaig ser jo qui va fer el pas i de moment anava molt be...realment va passar el que volia que passes, però ara magradaria tornar al joc d'abans perque de moment en un dia, en una nit (màgica), es va esborrar tot, a partir de llavors tornem a ser dos extranys...
Valoració mitja: 9.33