Fum...

Un relat de: estelcaigut

El caliu de casa et fa pensar...
soroll, gent que es mou i xerra...
interacció entre tothom i la teva absència
fas una altra calada que t'embriaga.
El fum surt com per art de màgia,
lentament rellisca entre les teves dents de neu,
et tapa lleugerament la cara,
ni te n'adones, de cop tot sura, res t'importa.
El teu cos és més lleuger que mai,
la teva ment s'endinsa en un paradís,
colors, sabors, sons màgics i aquella sensació,
perquè sempre aquella sensació?
Poc a poc els convidats van caient d'un en un,
tots iguals, sense diferència,
les rialles s'esmicolen, les paraules es desfan
i tot perd lentament el seu sentit inicial.
Què vol dir aquesta mirada?
aquest gest té algun sentit?
Només el que tu li vulguis donar,
ningú se n'adona del que està passant.
De sobte, on ha anat tothom?
el llum s'ha apagat,
quedem els dos i el fum...
un fum que ens fa fer coses que mai havíem pensat.

Comentaris

  • No fumis tant...[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 12-04-2005 | Valoració: 6

    Si ho no controles, els vicis t'acabaran dominant.
    Les persones fem i som el que ens domina, ja sigui pors, vicis, d'altres persones, etc...
    Som nosaltres i les circumstancies.


    És broma...




    Jo també en fumo!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

estelcaigut

12 Relats

19 Comentaris

16197 Lectures

Valoració de l'autor: 8.94