Fum...

El caliu de casa et fa pensar...
soroll, gent que es mou i xerra...
interacció entre tothom i la teva absència
fas una altra calada que t'embriaga.
El fum surt com per art de màgia,
lentament rellisca entre les teves dents de neu,
et tapa lleugerament la cara,
ni te n'adones, de cop tot sura, res t'importa.
El teu cos és més lleuger que mai,
la teva ment s'endinsa en un paradís,
colors, sabors, sons màgics i aquella sensació,
perquè sempre aquella sensació?
Poc a poc els convidats van caient d'un en un,
tots iguals, sense diferència,
les rialles s'esmicolen, les paraules es desfan
i tot perd lentament el seu sentit inicial.
Què vol dir aquesta mirada?
aquest gest té algun sentit?
Només el que tu li vulguis donar,
ningú se n'adona del que està passant.
De sobte, on ha anat tothom?
el llum s'ha apagat,
quedem els dos i el fum...
un fum que ens fa fer coses que mai havíem pensat.