Estrelles

Un relat de: estelcaigut

Ahir vaig estar envoltada d'estrelles,
no eren estels del cel, sinó estrelles terrenals.
Centenars de persones que amb la seva pròpia llum brillaven com mai he vist brillar ningú.
Sabien què dir, sabien com moure's,
com veure champagne. No cava, Moët.
Sabien què dir i com saludar.
I jo estava quieta, parlant amb poca gent,
només estic aprenent a brillar, necessito el meu temps,
només n'estic aprenent i espero arribar aviat.

Comentaris

  • brillant[Ofensiu]
    Labrysmoom | 09-04-2008 | Valoració: 7

    Puc fer moltes interpretacions o només una. Això és molt. Tafanejant sense aturar-me gaire he mirat pel teu racó i em plau saber que les passes m'han conduït per bon camí.
    M'ha ha agradat força.
    Et felicito.

  • només estic aprenent a brillar[Ofensiu]
    Laus | 13-07-2007 | Valoració: 9

    M'agrada el to amagat d'aquestes línies, senzill, sincer i suggerent.

    Brilles en escriure: només estic aprenent a brillar, necessito el meu temps. M'has fet recordar i entendre el món.

    Ànims, no conec els teus relats, però segueix amb força!

    LAUS

l´Autor

estelcaigut

12 Relats

19 Comentaris

16869 Lectures

Valoració de l'autor: 8.94