Enyor

La pell bruna sota el sol t'enyora,
necessita el contacte amb les teves paraules
l'escalfor dels teus dits,
la humitat de la teva boca.
Una pell curtida pel pas dels dies,
uns dies buits de contingut i sense esperança,
uns dies que comencen i acaben igual,
uns dies que portaran la maduresa.
El cos levita sobre l'aigua esperant la teva presència,
una presència que sols existeix en la ment,
records que poc a poc s'esborren
i que intentes recuperar sense èxit.
Només vull que això acabi,
que tot torni a ser normal,
trobar-nos tots units en essència,
compartir la força de cada moment .