Cercador
DESIG
Un relat de: estelcaigut- Compartir:
Una flama encén els meus deliris,
et necessito, vull tenir-te, fer-te meu
veure com m'envoltes amb els teus braços,
com les nostres pells es fonen.
Deixar fluir les passions més ocultes,
desmantellar les vergonyes artificials,
enfonsar-nos en un laberint sense sortida
del que tots dos coneixem el final.
Sorprendre't, espantar-te, utilitzar-te,
fer que l'esgotament ens recorri tot el cos,
no poder-nos moure l'un del costat de l'altre
i quan tot hagi acabat, mirar-nos als ulls i somriure còmplices.
Comentaris
-
Què ben dit![Ofensiu]brideshead | 22-11-2004 | Valoració: 10
... quins poemes es descobreixen voltant pel web! quina meravella! En una estrofa ho dius tot, sensacional! Felicitats per aquest poema.
-
Mola!(2a part)[Ofensiu]Josep Clínez | 30-10-2004 | Valoració: 10
M'ha agradat molt,, el poma. És curt, però intens, i reflecteix molt bé el que "desitjes". Si pots, m'agradaria que llegissis algun dels meus últims poemes, segur que t'agraden (imagina't que et pico l'ullet). Tornant al poema, potser un 10 et pareixi exagerat, encara que se que t'agradarà, oi?
Comenta'm molt, i segueix escrivint, bye
-
Mola![Ofensiu]BARBABLAVA | 23-10-2004 | Valoració: 9
M'ha agradat el teu desig. Sobretot això de desmantellar les vergonyes artificials, que són producte d'educacions i convencions segurament no desitjades i capbussar-se de ple en l'amor, el cos, el joc dels dos.
Mola el que dius en el teu desig. Tant de bo els nostres desitjos s'agafessin tots fort de les mans i saltessin, valents, a la realitat.
Mola el pseudònim, sembla el reflex d'una decepció, ho és?
Valoració mitja: 9.67