Si no fos perquè t´estimo

Un relat de: prudenci

Si no fos perquè t´estimo
Ja t´ hauria renegat
Déu nostre que fas les mides
De la virtut i el pecat.

A vegades no t´ entenen
Els homes que tu has creat
Doncs en aquest món naveguen
Perquè creuen que ha acabat
Amb la mort la nostre vida
Quan tant sols ha començat.

Però si no ens donessis l´ hora
De benvinguda i comiat
Com podríem en consciència
Dir que tu ets qui ha creat
el món , la vida , les coses,
L´ Univers anivellat
I també qui ha fet les hores,
I els planetes i la mar.

Déu nostre dona´ ns la guia
Per arribar al teu costat.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer