Si les musses vingueren

Un relat de: prudenci

Esgarintxant-me els ulls
fins i tot de les punxes d'eixa corona meva
que m´ha dut al no res per voler ser Messies,
reso amb el cor al coll i a les paraules
per a trobar les arres d'alguna salvació.
Visc amb la mort als peus
i escapuleixo 1'ánima,
amant i desitjosa d'unir-s'hi en el abraç,
i ningú em fará cas si dic que visc i moro
al mateix temps,i ploro,
i m´anyoro
d'altres mons i altres temps.
No em fan cas
A1 fi , la solitud i la paraula amiga
dirigida als demés i al meu cor insidiós
fará redós i guia de la vida perduda,
i sense tamps ni ajuda
seran només ells dos
els amics que m´enterrin.
I la solitud punxent,també, i la paraula meva
seran la A i la U que em facin de jou
per trevallar els mons que encara esperen.
... si les musses vingueren ...


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: