si jo fos un Joan Petit quan balla...

Un relat de: teresa serramia

si jo fos un Joan Petit quan balla

ballaria dalt d’un punxó
tots dirien mireu aquest talòs
quina gràcia
vol ballar amb el dit el desnarit

i que n’és de beneit
mira com balla el cap verd

si jo fos un Joan Petit
ballaria dalt d’una llàgrima
em ficaria dins d’ella
-la bombolleta d’aigua-
pensarien que ploro i no
ella em ploraria a mi
de tant riure i xalar

ballaria arraulida en un petó perdut
en el pitet brodat
que s’abraça al coll
d’un home en miniatura
que tothora balla
en el jardí perfumat
del somni d’una mare

si jo fos un Joan Petit com balla...


Comentaris

  • Prefereixo..[Ofensiu]
    tocdenit | 13-04-2011

    la prosa però els teus poemes són lleugers i camaleònics. M'agrada!

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 11-04-2011 | Valoració: 10


    dolç com la mel i tendre com el meto, felicitats per
    aquesta sensibilitat
    abraçades
    Josep





  • Ets increïble, Teresa![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-04-2011 | Valoració: 10

    D'una senzilla cançoneta n'has fet un poema deliciós.
    Crec que, avui en dia, hi ha massa Joans Petits que han de ballar dalt d'un punxó, per a arribar a final de mes.
    Una molt forta abraçada,Teresa!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

398 Comentaris

72930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.