Si hagués arribat abans

Un relat de: Meraki
Al mig de l’estudi jeu el cos sense vida del meu pare, embolicat per una boirina tenebrosa que prové del cigar, encara encès, que reposa sobre la taula, consumint-se tal com li ha consumit la vida a ell. Està tombat com una estrella de mar, amb els ulls oberts mirant al sostre però sense veure res, rodejat de vidres trencats que poc abans abraçaven el deliciós whisky que tant adorava, ara desaprofitat pel terra, protegint el seu cos i alliberant la seva ànima. El seu major plaer ha sigut també el seu pitjor malson. I jo, de genolls al seu costat, veig mutar d’estat el gel que encara queda sobre la moqueta, mullant el seu canós cabell, mentre ploro i abraço el que queda del meu estimat pare. Si hagués arribat abans... Quina mala fortuna.

Comentaris

  • Tristesa[Ofensiu]
    Prou bé | 13-03-2023

    Relat trist per la pèrdua i la impotència sentides! Queda l'amor al pare!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats