Que passi el següent

Un relat de: Meraki
No passa el temps. Observo el lent moviment de l’agulla del rellotge i em concentro en el seu tic-tac, odiós i penetrant. Són les tres menys deu. Sembla que se’n riu de mi. Abraço fort l’amulet que duc penjat al coll. Aquesta feina m’està superant. No ho suporto. Intento convèncer-me que val la pena l’esforç i el patiment. Amb una mica de sort tot acabarà aviat. Però cada vegada em costa més aguantar. Segueixo mirant el rellotge mentre llàgrimes de dolor i ràbia recorren el meu rostre al ritme de les envestides del meu client. I, de sobte, un sospir de satisfacció m’acaricia l’orella. Per fi ha acabat. Que passi el següent.

Comentaris

  • Professionalitat, per favor![Ofensiu]
    Marina i punt | 17-01-2023

    Si necessita un amulet per poder aguantar al client (sembla quer és un pacient) me l'imagino amb dubtosa professionalitat. Relat curt però que diu prou. Sort!

    Salutacions

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats