si de petter pan jo fos la campaneta...

Un relat de: teresa serramia
si de petter pan jo fos la campaneta...


no em voldria pas fer gran
-què dius ara estàs boja-
em negaria a emprendre un curt camí tan llarg
que de dret em duria allí on no vull pas anar

seria fugissera
com un alè de vent
i així ningú no es fixaria en mi

ara hi sóc ara no hi sóc ho veus
entrant sortint ravent com un exhalació
de les ratlles-parany de cada pàgina

i quan em cridarien campaneta
m’amagaria rera el punt i coma
tot fent-me un tip de riure
en contemplar aquell seu gran desconcert

plena de pols de màgica seria
ara wendi ara petter ara garfi
-ara peus ara cames ara ulls ara misteri-
passant rasant volant
sota aquells narius divins tan seus
controladors de vols i d’escapades lleis de vida

ningú no es fixaria en mi
seria fugissera

com un alè de vent

Comentaris

  • Crec que tots [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-04-2011 | Valoració: 10

    tenim dins nostre una barreja de Wendi, Peter Pan i capità Garfi i ho deixem anar segons les circumstàncies. També hi ha persones que, tot i haver arribat a l'edat adulta, no han volgut crèixer.
    Aquests dies he anat una mica més atrafagada del normal. Espero poder centrar-me i entrar més a RC.
    Una abraçada molt gran, benvolguda Teresa.

  • Sortint de les ratlles d'una pàgina[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-04-2011 | Valoració: 10

    Seria tan bonic poder volar, ser-se invisible, jugar tot el dia, fer pam i pipa als grans i desconcertar-los del tot...! Un somni que només es pot viure en la imaginació, que ja és l'únic que ens queda per a viure una vida paral·lela.
    Un poema molt imaginatiu i totalment encantador.
    L'enhorabona

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.