Si algun dia llegeixes els meus poemes...

Avui els llegeixo, els teus poemes.
Tal com et vaig dir, hi torno per regalar-me uns altres versos teus. I encara que no sigui la persona que millor els pot entendre, em sento a prop de tu, tot i la distància. Potser perquè jo també resto callada a estones, o perquè encara ballo tota sola per la casa, o perquè demano abraçades, o perquè escric projectes de poemes, o perquè a cops m'entristeixo...
Compartim quelcom més que paraules!

Per si et ve de gust posar-te-la, t'envio una abraçada càlida,
Unaquimera

Ah, en el darrer comentari em deies: "has escrit el poema i has buscat el quadre, o ha estat el quadre que t'ha inspirat el poema ?" En Oneig i El do de la paraula, que ja coneixes, vaig escriure en resposta al quadre triat per l'organitzador d'un Repte Poètic-Visual, com també és el cas d'ELLA, que t'invito a conèixer. En Haikús a recer vaig respondre a una invitació de l'autor del dibuix. En tots ells, les paraules han nascut a partir de la imatge, doncs.

llegint més d' un poema teu , i només i sé trobar bellesa , sentiments ,amor , pau , i totes les excelencies d' aquest mon . Enhorabona!
Endavant!