S'ha de lluitar

Un relat de: estel



Quan estigui trista,
i tingui ganes de plorar,
ploraré.

Quan l'alegria em recorri el cos
i em senti feliç
somriuré.

Quan la fúria em rosegui de mica en mica
i no trobi la sortida,
cridaré.

Quan em trobi sola en aquestes terres
i em falli la companyia,
recordaré.


Recordaré aquells que foren ,
els meus companys de lluita.
anhelaré tornar a passar aquelles nits
entre la por i l'oblit

Però jo sóc de classe obrera
i ja no miraré més enrera
cal tirar endavant
amb el vent de llevant.

Sóc del poble català
on millor s'hi pot estar.
tot i així hem de lluitar
serem els almogàvers de l'actualitat.

Quan estigui sola i no tingui els companys
aquells que van ser assassinats
prendré les armes i lluitaré
cada cor que van destrossar, el revenjaré !

Ploraré, somriuré
cridaré, recordaré
però mai tindré por
de lluitar per vèncer
un país opressor.


Seré forta i alçaré el pit
per tenir força i encarar
i deixar ben clar
que el poble català
no serà mai més oprimit.

S' ha de lluitar.

Comentaris

  • Llibre | 12-09-2005

    Caram!

    Trobar un poema com aquest després de la mani de l'11 de setembre... heheh... és una d'aquelles casualitats màgiques de la lectura: un tema et porta a l'altre.

    Saps què m'ha agradat? La gosadia de la paraula directa. El missatge clar.

    I tens tota la raó del món: s'ha de lluitar!

    LLIBRE