Cercador
s'ha acabat
Un relat de: edgar naújQuina tristor
profunda pena
somnis de nit
carícies que ja no hi son
petons sense galta
"t'estimos" sense escoltar.
La ma nua
cerca el teu cabell
Els ulls humits
el teu rostre;
la veu, les teves oïdes
el cor...
Ja no hi ets.
Plors crits, gemecs,
supliques pregs...
ja no hi ets.
Els núvols tapen el sol
la lluna, els estels
ja no hi ets.
Comentaris
-
AmoR.[Ofensiu]-Charl0tte. | 03-08-2005
Profund...
Sentiment inpalpable i doloros.
Et diria que comprenc molt bé el teu estat, que comprenc les teves paraules no saps pas com de bé.. però et mentiria. Només l'escriptor determina i enten a la perfecció allo que escriu.
Els lectorns no som res més que interpretadors de les escriptures dels altres, però malgrat això, he rebut el missatge.
Continua lluitant.
Sweetkisses***
-
eiiiii[Ofensiu]silvia_peratallada | 17-06-2005
hola!!!
quin poema més trist.... sempre costa veure que LA persona que tenies al costat, ja no hi és...i es fa dura la situació....
genials els versos:
"La ma nua
cerca el teu cabell
Els ulls humits
el teu rostre"
genial....tot i la seva tristor...
salut i revolta!
Sílvia