Sexe explícit, fantasies perverses

No tenia ni idea de quin seria el tema del relat, però el títol, "Sexe explícit, fantasies perverses", l'havia atret des de la primera vegada que havia entrat al web, un portal de relats on aspirants a escriptors -confessos o no- hi penjaven les obres per tal que altres les llegiren, les comentaren, les feren un poquet seues ni que fóra per un instant. Una via -va pensar ell la primera vegada que va accedir a la plana-, per eixir fora de la bambolleta d'amics sempre sospitosos de condescendència a l'hora de qualificar la producció literària amateur. S'ho va imaginar com un túnel que podia conduir més enllà del grapat de somriures mai prou valorats -si són amics, ells què han de dir, dels meus escrits?-, de les comparacions amb els bons de veritat, de la mitja satisfacció que dóna creure que alguna cosa feta per u paga la pena, sempre coixa de reconeixement d'aquells que no són u mateix. La pàgina li va semblar interessant des del començament, des que la va conéixer.

A poc a poc, amb cada nova visita al web, havia tractat d'anar fent-se una idea de què anava tot allò. És a dir, havia intentat no només entrar i llegir alguns relats o poemes més o menys a l'atzar, sinó conéixer un poquet als que hi participaven en ella -uns pocs, evidentment, de nou l'atzar-: quina classe de comentaris feien, quin era el to de les intervencions, quins temes o gèneres hi abundaven més i quins menys, què explicava la gent d'ells mateixos, què es posava més en valor i què menys. No era d'eixa classe de persones que entra a algun lloc nou, un ambient que no coneixen, i es llancen a ser-ne una més, com si sempre hi hagueren estat ahí; no li agradava gens, se sentia fora de lloc si tractava de ser un més en un espai en què era un recent arribat, preferia saber quin terreny estava xafant abans d'accelerar el pas i moure's amb total llibertat. I esta actitud -de la qual se sentia íntimament satisfet-, també l'adoptava quan solcava els corrents digitals d'Internet, el lloc sense espai de temps infinit.
De manera que va dedicar algunes estones a picotejar ací i allà, més a reconéixer els contorns del web -perquè internet té contorns, arestes, zones mortes, avingudes enllumenades i refugis silenciosos-, que a centrar-se en la qualitat literària del que s'oferia. Més, en definitiva, a copsar l'orografia del terreny que a alçar la vista per contemplar el paisatge.

Va esmerçar, doncs, el temps de les primeres sessions en l'exploració. Fruit d'ella, va trobar el que va entendre com a il·lusions vestides d'una certa indiferència ("Allò únic que vull és donar a conéixer el que a mi m'agrada, no espere reconeixement"); allò que li van semblar tovalles llançades al terra en combats que tal vegada mai s'havien arribat a lluitar ("No vull publicar, només compartir"); va tastar dolls i dolls d'humilitat vessada a dojo, i a priori ("Ja sé que no és res de l'altre món, però a mi m'agrada el que faig"); va veure, amuntonades, bones paraules envers la resta, replicades amb més bones paraules, i més, i més, que li van suggerir cercles concèntrics de bon rotllo universal ("M'alegra que t'haja agradat el meu, a mi el teu també m'agrada molt"); i també va llegir comparacions, analogies, referències, referents, models assumits, intuïts i atribuïts, pareguts raonables, i raonats, i deixats anar ("El que fas em recorda a Algú"); i, en una abundància important, va topetar silencis, molts silencis, silencis escrits, línies i línies de textos penjats a la xarxa global sota els quals només es trobava espai en blanc, cap comentari, cap lectura -algunes poques, potser del propi autor?-, textos glosats de buidor que li van inspirar imatges de trossets de persones assegudes en un racó, esperant alguna cosa que no havia arribat i que, probablement, mai no arribaria.

"Sexe explícit, fantasies perverses", era el relat més llegit del portal. Aquell que més punters havien seleccionat, el que més vegades havia aparegut en pantalles d'arreu; no el més votat, no el més valorat, no el més comentat, però sí el més visitat. Des del principi, des de la primera vegada que havia entrat al web, s'havia fixat en el títol, i que era el text més llegit, però mai no havia punxat per saber de què anava, quines eren les fantasies i el sexe explícit que esperaven al lector darrere de les Times New Roman negreta del títol.

Eixe dia, però -per fi, quasi es va dir a ell mateix, tot i que va reprimir el pensament com es reprimeix una mirada indiscreta a un escot prohibit-, va clicar sobre el nom del relat.

La pàgina a què va accedir contenia només una frase. Deia: "Què esperaves trobar ací que no trobes d'on véns?"

Va tancar la finestra de l'explorador i no va tornar a entrar mai més al portal.