Sex Pistols de barriada

Un relat de: Pere Campàs i Bonay

Avui, alguna vegada, se sent dir que tal o qual grup de tres o quatre afeccionats ha gravat un disc, Que qui vulgui el pot comprar en una o dues tendes.
Hom té la impressió que aquells afeccinats, sense cap categoría musical, l´han fet només per a la seva satisfacció personal.

No és cap miracle que aquests amateurs tinguin entre el clan de les amigues, algunes fans desposadas a tirar damunt de l´escenari -durant la interpretació punk- tota mena de coses, com mocadors, xandalls, gots de plàstic i fins i tot alguna sabata per demostrar la seva passió per aquella mena de música i per qui la toca.

Com, si aquesta colla d´amics fossin els Sex Pistols, en un concert dels quals una dona perdé un ull d´un cop de llauna de Coca Cola. És fácil que per això es creguin idolatrats, ni que toquin seguint aquell lema del mercat de la música que, dirigit als joves, diu: "No cal que n´aprenguis , entra, compra un instrument i posa´t a tocar". És fàcil que el cantant es cregui un ídol, encara que canti amb un to de veu gens natural i d´una sola nota i pronuncïí les paraules fent resonar les erres com un gat enrabiat en temps de zel.

No té res d´estrany que tres o quatre fans embogeixin sentint que el cantant parla de semàfors (manca de llibertat) o digui que la humanitat empesta (ells, no) o faci, desafinant com un condemnat, l´apologia de la masturbació (el més gran alliberament del segle): O, reforçat per la bateria, gruny: "Amb el garrot de jugar a béisbol fot un cop al carroza que vulgui barrar-te el pas amb normes: la vida es teva".

Segur que entre el públic n´hi haurà que, entusiasmats amb aquestes "veritats" i proclames, tirin enlaire mistos encesos com si fossin bengales i aquell concert tan desconcertant sigui un èxit, una veritable apoteosi.

Mn. Pere Campàs i Bona

Comentaris

  • El to...[Ofensiu]
    jordiclusella | 07-07-2006

    del relat és desconcertant: entre el rebuig, la ironia i una mica d'admiració. No em posicionaré respecte el que dius, però si que t'he de dir que com a article d'opinió, crític, té un bon ritme, es fa interessant i gens pesat.

    Apa, salut i rock'n'roll (amb o sense idolatries) !!