Sèrie Relats Indecents: " INFIDELITAT PLATÒNICA "

Un relat de: joandemataro

Caminen per la mateixa vorera en sentits oposats. Són lluny l’un de l’altra però la mirada els apropa.
Ell, amb els ulls com taronges, fa ganyotes per enfocar millor . Pel carrer baixa una dona bellíssima, realçada sobre unes sabates de taló. Els seus cabells llisos voleien sensuals, les seves cames allargades i brunes brillen al sol i la samarreta de tirants de seda insinua uns pits lliures que es mouen al ritme del seu pas segur. S’imagina el tacte d’aquelles meravelles gelatinoses que vibren com si petits sismes les sacsegessin delicadament. La llengua li surt de la boca, com una fera i saliveja llefiscosa volent llepar i modelar alhora aquells relleus que es dibuixen a la samarreta…
Ella, ja fa estona que és conscient que la mira, però amaga els seus ulls rere les ulleres de sol. Tanmateix s’adona que el noi està molt ben proporcionat, té unes espatlles grans ,de gimnàs, una cara morena i unes mandíbules marcades amb un clotet a la barbeta que el fa molt interessant. També veu com el noi va cenyit en uns pantalons texans que mostren clarament que està molt ben dotat. S’imagina aquell membre entre les seves mans, erecte i a punt d’explotar… I comença a salivejar també…
Ell, se sent una mica avergonyit, doncs no ha pogut controlar aquell moviment reflexe i primitiu que ha nascut de l’espinada, irracional i que li ha fet augmentar el volum de l’entrecuix…
Ella, en passar pel costat li fa un somriure picardiós i segueix caminant a pas ferm carrer avall, l’esperen al seu cau…
Els dos , instintivament, encenen alhora una cigarreta i, una mica avergonyits i penedits per la seva infidelitat, segueixen les seves vides. Segurament, mai més es tornaran a veure…

Comentaris

  • vaja, vaja, vaja, vaja . . .[Ofensiu]

    ¡¡¡ " ANIRÀS A L'INFEEEERN . . .
    QUE SON AQUESTES MARRANADES ?

    MÉS ANAR A MISSA I MENYS PENSAR PORQUERIES,

    AI DEU MEU AQUESTA JOVENTUT, NO SE ON ANIREM A PARAR “ !!!


    * * *


    El gaudi del sexe quan no hi ha imposició és un do que ens ha donat Deu, (o el Diable, tant hi fa)

    En quan al tio de la foto doncs tant me fa que siguis tu com no. Això no em fa opinar diferent dels teus relats.


    ( TEXT A LA FOTO CENSURAT : collons quin pollastre més tendre, ja m’el menjaria jo ja, si no fos perque m’hi deixaria la dentadura postissa ! )



  • JOAN...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 15-07-2011 | Valoració: 10

    ... de pet cap a la dutxa!!! I una dutxa d´aigua ben glaçada. Estic d´acord amb els dubtes de la Teresa S. Vols dir que si fossis el de la foto estaries perdent miserablement el temps davant l´ordinador? No és que el pobre xicot no es dediqui a escriure relats, no. És que la única lletra impresa que deu agafar amb les mans -cas que sàpiga llegir- és la premsa esportiva. I... premsa esportiva és a Literatura, el que Torrente és a Visconti.
    Molt bo el relat.
    Una abraçada platònica. Ho dic per lo de la suor
    Jaume.

  • molt bo[Ofensiu]
    katalluna | 14-07-2011

    M'ha encantat, i és tant real que ets sents identificat.
    Moltes felicitats

  • "ulls com unes taronges".., magistral!![Ofensiu]
    teresa serramia | 09-07-2011 | Valoració: 10

    Ei, Joan!!, estàs enfadat o què? Fa dies vaig entrar al teu blog. Et vaig felicitar per sant joan i per tots els tresors que hi guardes: preciós tot ell.
    Veig que no dius res...
    Molt "bategós i ardent" el teu relat. "Passen "de llarg" un de l'altre, expliques. Sí, passa això. La vegonya, la por al ridícul, fan desperdiciar ocasions prou llamineres..
    Una escena de platja "como la vida misma"!!
    Una gran, immensa braçada...estiuenca!!
    (Molt "guapo" el noi de la foto.., je, je...)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

408181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan