Septiembre del 2014

Un relat de: Lo Bufó de la Cort

La manifestació fou multitudinaria, gairebé un milió de manifestants va acudir a celebrar la gran derrota de l'11 de setembre... "cosas de nuestro pueblo" deien els humoristes "celebramos derrotas, llamamos dorada a un pez plateado... asi vamos..." feia ja trescents anys de la derrota, trescents anys d'ocupació i opressió asfixiant sobre un poble que per algun motiu i per desesperació dels salvadors de la patria unida havia sobreviscut a tots els intents d'extingir-lo, això cabrejava molt als fatxes que acostumaven a predicar als quatre vents l'odi cap a aquella terra que havia gosat resistir-se i plantar cara a la unitat indivisible de la patria que tant s'estimaven.

-Que coño se supone que son aquellos de allí?-Diguè un.

-Treintaytreses, dejalos, siempre van a la suya...-contestà un altre.

I era cert, apartades del gruix de la manifestació es podíen veure creus vermelles sobre un fons blanc, a certa distancia d'ells (amb una forta presencia dels cosos de seguretat entre tots dos) estava el Bloque Negro, anarcoindependentistes amb banderes rojinegres i barrets de milicià que anaven amb la seva propia pancarta i cridaven les seves consignes en contra de qualsevol gobern, darrera d'ells venia Iniciativa amb el seu verd característic i el seu desgastat ecosocialisme present a totes les pancartes, IRC anava al devant de tot, algun il·luminat va tenir la brillant idea de posar-los al costat de la C.A.J.I.I. O sigui que estaven massa ocupats insultant-se els uns als altres com per cridar gaire consignes, i la majoría de pancartes no se sostenien perquè els mastils ja havien estat llençats amb mala idea al cap d'algun militant massa lent per apartar-se, mentrestant els militants més esvalotats de "Adelante" o "En Lucha" ja havien pres part en la baralla per uns o uns altres mentre que els més tranquils intentaven separar-se i desvincular-se d'ells apartant-se poc a poc dels seus companys bel·licosos, a algun lloc al darrera algú havia cremat una bandera espanyola, tothom sabia que sería això el que ensenyarien els mitjans de comunicació, a ningú l'interessava una manifestació independentista si no podíen veure la suficient violencia i odi com per condemnar-los i poder seguir predicant amb el seu programa d'odi, odi, odi, odi, més odi i baixar impostos.

La manifestació va arribar al davant del Parlamento, en aquell moment els diversos blocs és van separar per llegir cadascú el seu manifest (excepte I.R.C. i C.A.J.I.I. que encara estaven donant-se nates), a les vuit va ser desconvocada oficialment i a les nou la majoría de manifestants era ja a casa o de festa (o en el cas de I.R.C. I la C.A.J.I.I. a prendre unes birres i comentar com es donarien de nates a la següent manifa), a aquella hora es van començar a retirar les banderes dels balcons.

I a les poques hores el morat de la bandera Comunera i el roig i blanc de les creus de Calatrava havien estat sustituïts pel gris i el blanc dels pisos i cases de la vella ciutat de Madrid, capital de la Castella Oprimida per l'Imperialisme espanyol, mentrestant, aquella nit, el rei Carles IX d'Austria va rebre al president del gobern en audiència...

Comentaris

  • Brutal!!![Ofensiu]
    sants78 | 10-08-2007 | Valoració: 10

    Jajajaja, que gran, aquest m'ha encantat.
    Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lo Bufó de la Cort

Lo Bufó de la Cort

10 Relats

26 Comentaris

15278 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
Nasquè a Galiza el 1467 i des de llavors que vago pel mon sense rumb fixe, el 1520 em trobava a Valladolid, el 7 de juny del 1640 feu un viatge fins a Barcelona, més tard vaig tornar a Barcelona, el 1714, anteriorment, el 1707, havia estat a Valencia, al 1789 vaig anar a Paris, ciutat a on vaig tornar molts cops al llarg del segle XIX, tot i que durant aquest segle també em vaig passar per Cadis, Roma, Baviera i Reus, entre d'altres. El segle vint va començar per mi entre Mèxic i Moscú, ciutat a la que em vaig passar gairebé vint anys, el 1934 vaig viatjar a Asturies, i d'allí a Barcelona el 1936, després vaig decidir marxar cap a latinoamérica, i he estat de moment a Colombia, Méxic, Nicaragua, Cuba, etc.

Aviat, molt aviat, tornaré a Barcelona...