Funeral d'un bufó

-He vingut en quant m'he enterat... com estàs?

-Bé... ja es veia venir...

-Ja... I com va passar?

-Al llit...

-Bé, al menys no ha patit més... tots sabíem que passaria tard o d'hora, ja no tenia edat per fer tant d'esport, sempre he dit que tant d'esport li sentaria malament...

-Si, sobretot si l'esport en qüestió és l'aixecament de colze. Al menys va morir fent el que més li agradava.

-Dormir?

-Ehm... no exactament, va morir al llit, però no dormint precisament... lo qual em porta a la pregunta: has donat ja les condolences a la vídua?

-Ara aniré, primer el volia veure per darrer cop... mira'l, tan fred, tan rígid, no sembla ell...

-Sí, per començar està callat...

-I na Sofia? Ha vingut?

-No. Ja saps que aquests darrers anys s'han distanciat molt... ella va començar a freqüentar males companyies i amb el temps es va ficar en vicis estranys...

-Sí, pobre Àlex... encara recordo quan li va dir que votava a CiU, feia molts anys que no el veia tan deprimit...

-Ja... des del dia de la seva boda, no va tornar a ser el mateix des de llavors.

-És una llàstima, saps? Ha mort sense veure complert el seu somni...

-Bé... ell ja sabia que era impossible ressuscitar Groucho Marx i a Bakunin per anar a prendre unes birres amb ells als Quatre Gats...

-... Em referia al seu altre somni... el de ser un escriptor famós...

-Ah... bé... supos que això encara és possible... mira, allí està el seu editor.

-Qui és?

-El que està tirant els trastos a la vídua.

-Ah...

-Sempre ha estat molt interessat en les seves coses l'editor...

-Si, ja veig, espero que quan acabi amb les "seves coses" encara li quedin ganes de publicar-li els seus manuscrits inèdits...

-Esperem.

-De qui ha estat la idea de vestir-lo amb bermudes i samarra hawaiana?

-D'ell... ja saps que li agradava molt Ovidi Montllor, però això d'anar-se'n de vacances mai ho va entendre del tot be...

-Ah... i el llibre?

-De Terry Pratchett, òbviament.

-I per què "Buenos Presagios"?

-Considerava un bon presagi això d'haver d'escriure com havia de ser el seu funeral.

-Ah... i ho va ser?

-Va morir tres dies després.

-Ah...

-Sempre s'ha caracteritzat per interpretar molt malament els presagis...

-Si. Llavors aquí acaba tot? El que tants cops ens ha fet riure ara ens farà plorar?

-Ens ha fet plorar més cops...

-Era una metàfora...

-Ah...

-Bé, anem a donar les condolences a la vídua abans que l'editor li tregui el vestit de dol.

-Si...

-El trobaré a faltar...

-Jo també... va... anem...