La nova vella guàrdia

Un relat de: Lo Bufó de la Cort

Va sortir el Sol i la ciutat va despertar*1, els gremis obrien les seves tendes, els nens que no es podien permetre anar a l'escola jugaven al carrer amb els nens que si es podien permetre anar a l'escola mentre els seus pares es dedicaven als seus treballs, trobadors i joglars dedicaven cants als herois caiguts*2.
Al port, vells mariners contaven històries als nens que els volien escoltar, parlaven de Thaniwa, la que es mou en somnis al fons del mar i provoca tempestes, i parlaven també del Gran Raka i els seus aprenents, contaven les històries d'antigues batalles d'un temps passat ple de llegendes ja quasi oblidades.
Al centre de la metròpolis, en un edifici molt sinuós que feia pensar en antic temps de glòria i honor, la Guàrdia es reunia altre cop, com cada dia, des de feia més de mil anys, des dels temps dels grans reis, quan la Guàrdia era també l'exèrcit de la urbs i els seus homes lluitaven ferotgement per defensar la ciutat, per defensar la seva ciutat.
El Sergent va parlar, era el màxim dirigent de la Guàrdia i com a tal duia una espasa bastarda i una daga tal i com estipulava el codi d'honor, els tinents, caps de Quartell, duien una espasa curta i una daga, la resta duia una alabarda i la daga reglamentària.
-Bé -Va dir- Comencem, d'això, tinent Nelson, em pot informar que va passar ahir al carrer de les cosidores tant greu com per mantenir-hi tota la nit a una patrulla dins d'un dels seus... ehem... tallers?- No es va molestar ni tan sols en ser sarcàstic, això era el que més molestava als que eren sota el seu càrrec, qualsevol altre l'hauria mirat amb un somriure de falsa innocència, o li hauria picat l'ull. Era massa demanar que hagués tancat la pregunta amb un petit comentari sortit de to? Per als soldats nous això era un problema, mai no sabien si feia broma o parlava seriosament, els veterans no tenien aquest problema, ell no feia broma absolutament mai.

-Doncs veurà senyor... el cas és que un lladre de... d'això... diners!.. si diners va entrar i les va atracar i clar... les pobres dones estaven espantades i vam haver de quedar-nos a calmar-les- Com excusa no quedava gaire bé però no se li acudia res més.
-Un lladre eh?- Va preguntar el sergent- I us vau quedar tota la nit per un lladre?
-Estaven molt espantades.
-I per què vau sortir borratxos?
-Bé! Ens van voler agrair el detall i jo no sé dir-li que no a una honorable donzella.
-Honorable donzella...-Digué el sergent- ja ho entenc. Canviant de tema, algú sap per on queda el local de Madam Rouge?
Es va sentir un munt d'excuses de l'estil "Un amic m'ha comentat que és a..." o bé "Si ho sé perquè un dia vaig entrar pensant que era la biblioteca i..."
-El cas és que hem de tancar-lo- Prosseguí- Per prostitució.
-Prostitució allí?- Va dir un soldat sobreactuant massa- M'havien jurat que no eren d'aquella classe de dones. Quines mentideres!
-Ja...- Va comentar el Sergent- Que hi vagi Sir Gawn.
-Sí senyor- Va ser la resposta. Després d'això es va encaminar cap a la porta
-I... Sir Gawn.
Sir Gawn es va aturar a la porta.
-Si senyor?- Va preguntar.
Aquest cop procuri recordar-se de tancar-lo.
-Sí senyor.
Quan Sir Gawn va sortir el Sergent va continuar.
-Les patrulles seran les de sempre. Excepte una cosa, el Rei vol fer una visita al mercat. Necessitaré uns quants homes per protegir-lo. cap voluntari? Tots alhora no si us plau.

Ningú va parlar, el Rei actual no era molt estimat per la plebs que havia considerat bona idea posar-li el sobrenom de Lluís III L'Inútil.
Bé doncs ho farem al vell mètode- Va continuar. El vell mètode era un sistema de reclutament de voluntaris per a missions molt arriscades que tenia més de mil anys i que era sempre respectat i apreciat per la Guardia.
El Sergent va senyalar els soldats i va començar a cantar en un idioma oblidat ja feia temps una cançó amb un significat místic molt gran mentre movia la mà.
-Pito, pito, golgorito...
La cançó va continuar mentre la mà seguia movent-se. Al final va parar.
-...Pim pom fuera.- La cançó havia acabat- Sir David li ha tocat.
-Si Senyor.
-I dit això hem acabat, sort a tots. Per la nostra ciutat, Visca la Guàrdia Reial!
Va sonar un cor de visques i els soldats van començar a sortir de l'habitació. L'habitació mil·lenària va quedar buida, poblada tan sols pels quadres d'antics herois de la Guàrdia penjaven a les parets recordant vells temps de guerra i honor.

*1tot i que una ciutat no acostuma a dormir, els lladres es mouen per la foscor buscant els borratxos que surten de les tavernes, la Guardia continua les seves patrulles pels carrers buscant tant a lladres com a borratxos i, òbviament, les dames d'afecte negociable mai dormen de nit ja que tant borratxos com lladres com guàrdies acostumen a acabar en un dels seus negocis
*2En realitat els trobadors contractaven en secret a mercenaris per matar al gran heroi del moment i poder fer un bonic cantar de gesta. Si ets un heroi i vols viure molts anys, el millor que pots fer és no deixar que els joglars se n'assabentin.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lo Bufó de la Cort

Lo Bufó de la Cort

10 Relats

26 Comentaris

15278 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
Nasquè a Galiza el 1467 i des de llavors que vago pel mon sense rumb fixe, el 1520 em trobava a Valladolid, el 7 de juny del 1640 feu un viatge fins a Barcelona, més tard vaig tornar a Barcelona, el 1714, anteriorment, el 1707, havia estat a Valencia, al 1789 vaig anar a Paris, ciutat a on vaig tornar molts cops al llarg del segle XIX, tot i que durant aquest segle també em vaig passar per Cadis, Roma, Baviera i Reus, entre d'altres. El segle vint va començar per mi entre Mèxic i Moscú, ciutat a la que em vaig passar gairebé vint anys, el 1934 vaig viatjar a Asturies, i d'allí a Barcelona el 1936, després vaig decidir marxar cap a latinoamérica, i he estat de moment a Colombia, Méxic, Nicaragua, Cuba, etc.

Aviat, molt aviat, tornaré a Barcelona...