Descens a la follia...

Un relat de: Lo Bufó de la Cort

Qui ets tu?

Que qui sóc preguntes? Jo sóc la por, jo sóc la tristor, el sentiment de soledat que t'acompanya allà on vagis, lo sóc la teva vida i la teva mort, sóc el teu destí, soc el que s'amaga sota el somriure i les bromes, jo sóc tu.

Sentiment de soledat?

Potser ho negues? Potser encara penses que no estàs sol? La tristor s'amaga sota el teu somriure, es pot veure als teus ulls, pots mentir amb la boca però els ulls no menteixen mai, et deixes emportar per la falsa felicitat, els segueixes el corrent a ells, escoltes la seva música tot i que l'odies, rius dels seus acudits patètics, amagues els teus gustos per agradar-los, per poder ser "feliç" i saps tan bé com jo que sota aquesta felicitat s'amaga una tristor que cap d'ells pot consolar.

Però jo no estic sol...

No sembles estar-ho, però quin és el preu que has pagat per gaudir de la seva companyia? Has renunciat als teus gustos, has renunciat a les teves idees, has canvait fins i tot la teva forma de ser i d'actuar, has renunciat a tu mateix per poder gaudir de la companyia dels que t'envolten, i tot per què? La seva companyia no t'omple, la seva presència no t'alegra, en el fons els odies, els odies perquè per culpa seva ja no ets tu mateix, ara no ets més que un d'ells.

M'agrada ser un d'ells...

Això penses? Escolta al teu cor, escolta'l per una vegada a la vida, escolta't a tu mateix, ets feliç així?

Ho sóc...

Ho ets o vols creure que ho ets?

Jo...

Dubtes... i dubtes perquè en el fons saps que tenc raó.

Calla! No et vull sentir més!

Servirà d'alguna cosa que calli? La tristor continuarà, la soledat també, mira't a tu mateix! Tens una xicota que no estimes, escoltes música que odies, vols aparentar el que no ets perquè tens por de què et rebutgin si ets tu mateix, tens por...

Que no et vull sentir he dit!

Tanta por et fa la veritat?

Jo... no vull estar sol...

I en canvi estàs més sol que mai, abandona aquesta vida d'aparences, vine amb mi, jo et guiaré per l'infern de la follia, t'ensenyare un món nou, el món amb el que somies cada nit, allà trobaràs per fi la felicitat, la felicitat en la bogeria.

Jo...

Que pots perdre? Que es el que et lliga a aquest mon de llàgrimes?

Tenc por...

De que tens por? De la follia? Tens por de la soledat, potser? es que potser no ho estàs ara de sol? Vine, salva't d'aquest món de falses aparences, oblida aquest món que no és el teu... vine!

Si... anem... anem-hi de seguida... guia'm oh follia, senyora meva...

Comentaris

  • L'ull de la subcultura | 03-02-2006 | Valoració: 10

    Ostia Fey me sentit fatal... jejej kina faceta que tenies amagada, wenu jo no dire res si tu no dius res dels meus ;-) nomes volia dirte que sento si algun cop et fem sentir malament, per l'ho menys jo.
    Salut company!

  • Enhorabona, Camarada[Ofensiu]
    Feyerabend | 18-09-2005 | Valoració: 8

    Bé,Fey, ja t'he transmes la meva opinió,pero la reitero...jo,ke també tinc tics de bogeria (bastants..ja saps ke m'aburreixo molt ) i trobo que el text està bastant encertat (en el meu cas si es una experiencia real)

    Ja em tens per aquí, ara visitaré la mama Miya xD per cert,gran biografia xD

    Fey From Okata xD

  • Sempre igual[Ofensiu]
    Alorma | 29-07-2005 | Valoració: 10

    tu sempre igual noi, els teus relats i le stevas farses(les serioses) fan pensar, massa que u fas... peazo ca...canallaXD

    bueno et felicito pel relat i benvingut al RC, fins aviat fey

  • asurath | 29-07-2005 | Valoració: 8

    Molt bó, i estic d´acord amb els comentaris que diuen que la seva lectura fan una miqueta de perturbació mental. Sento una sensació agridolça al llegir-lo, és per això que, per mi, és molt bó. Benvingut a RC.

  • BUFF![Ofensiu]
    jacobè | 29-07-2005

    No sé què dir-te...M'agrada i me l'he llegit dos cops. Però no és agradable de llegir, em fa sentir malament, em perturba. Potser perquè em recorda males èpoques ja passades. Precisament per aquest mal rotllo que transmet t'haig de felicitar, perquè has sabut crear aquesta atmosfera de follia i soledat. Títol molt ben trobat, és per això que l'he clicat! Benvingut!

  • hola![Ofensiu]
    xaropdetu | 29-07-2005 | Valoració: 10

    quina ilusio, el primer comentari! dncs primer de tot, benvingut/da per aqui jo també soc mes o menys nova. I després dir que he trobat molt original el teu relat i m'ha agradat molt, aqest deu va per tu!
    petons!

    XaRoPDeTu

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lo Bufó de la Cort

Lo Bufó de la Cort

10 Relats

26 Comentaris

15269 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
Nasquè a Galiza el 1467 i des de llavors que vago pel mon sense rumb fixe, el 1520 em trobava a Valladolid, el 7 de juny del 1640 feu un viatge fins a Barcelona, més tard vaig tornar a Barcelona, el 1714, anteriorment, el 1707, havia estat a Valencia, al 1789 vaig anar a Paris, ciutat a on vaig tornar molts cops al llarg del segle XIX, tot i que durant aquest segle també em vaig passar per Cadis, Roma, Baviera i Reus, entre d'altres. El segle vint va començar per mi entre Mèxic i Moscú, ciutat a la que em vaig passar gairebé vint anys, el 1934 vaig viatjar a Asturies, i d'allí a Barcelona el 1936, després vaig decidir marxar cap a latinoamérica, i he estat de moment a Colombia, Méxic, Nicaragua, Cuba, etc.

Aviat, molt aviat, tornaré a Barcelona...