Senyor, aquesta pregària...

Un relat de: prudenci

Senyor, aquesta pregària
Que sigui escoltada
Encara que jo la llenci al vent
En lloc d´ el cor.

Es amor, i sense fi
Com tu en la teva inmanència
I és llençada a la absència
Que sento de tu , Pare meu..

He voltat damunt la ciència
He begut de el teu vi
I la teva companyia
S´ ha convertit en camí

Però l´ aire que ara m´ agita
No em deixa sentir el cor
I les coses de l´amor
S´em fan greus
I mal portades

I penso moltes vegades
En que la vida que has dat
S´ha posat en un costat
I a mi em queden les deixalles

Perquè t´has anat de mi ?
Perque no m´escoltes ara ?
Perquè m´has dat un camí
Si tot és de buit encara?
Perquè m´has dat una flor,?
Perquè m´has dat una fada?
Si el meu cor i el meu amor
Són dins una cosa estranya?

Potser és que em vols al teu cor,
Morada que mai no enganya.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: