Senyor, aquesta pregària...

Senyor, aquesta pregària
Que sigui escoltada
Encara que jo la llenci al vent
En lloc d´ el cor.

Es amor, i sense fi
Com tu en la teva inmanència
I és llençada a la absència
Que sento de tu , Pare meu..

He voltat damunt la ciència
He begut de el teu vi
I la teva companyia
S´ ha convertit en camí

Però l´ aire que ara m´ agita
No em deixa sentir el cor
I les coses de l´amor
S´em fan greus
I mal portades

I penso moltes vegades
En que la vida que has dat
S´ha posat en un costat
I a mi em queden les deixalles

Perquè t´has anat de mi ?
Perque no m´escoltes ara ?
Perquè m´has dat un camí
Si tot és de buit encara?
Perquè m´has dat una flor,?
Perquè m´has dat una fada?
Si el meu cor i el meu amor
Són dins una cosa estranya?

Potser és que em vols al teu cor,
Morada que mai no enganya.