Sento odiar-te

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Sento odiar-te,
Però m'has fet tant mal,
No, no puc,
No puc oblidar,
Mai podré oblidar,
Aquells ulls amb sed de venjança,
Aquells uuls negres com la nit,
Que em miraven,
I m'odiaven,
Pupil·les dilatades per l'odi,
El blanc de l'ull injectat de sang...
Vas decidir que la millor manera,
De fer-m'ho pagar,
Era amb la mateixa moneda,
Amb la que et vaig pagar jo.
Potser em vaig equivocar,
No dic que no,
Sé que no vaig trobar el camí millor.
Però tu em vas enganyar,
Encara que jo també et vaig enganyar,
Ens vem enganyar,
Entre nosaltres,
I em acabat per fer-nos mal.
On és aquell amor que sentíem?,
S'ha convertit en odi?,
La meva sang ja no vull d'amor,
La teva vull d'odi,
I la meva plora de pena.
Sento odiar-te,
Però oblidar,
És un preu que no vull pagar,
Potser sóc injust,
Potser sóc ingrat,
Però tot això s'ha acabat,
Però recorda,
No ho he oblidat.

Comentaris

  • NoKia | 13-08-2005

    Tan sols dir-te que m'ha agradat molt ;)
    Escrius molt bé!! Un petó!!
    NoKia