Senti(ments)

Em pregunto on van els sentiments quan ja no els sentim més...


Queden sospesos en l'aire fins que algú passa pel mateix lloc on l'hem deixat, i llavors se li enreden als cabells i quan se'ls toca li queden dibuixats a la línia de la mà i gravats al destí?


Llavors aquella persona creu trobar l'amor de la seva vida,
l'amistat més bonica o fins i tot les ganes més boges de fer alguna cosa especial.


Després, quan se li escapi el sentiment o se li escoli un altre,
s'adonarà que no li agraden els rossos amb ulls blaus, que la Laura li ha fallat i que ja no se'n vol anar d'Erasmus...


I és que els sentiments són així.
Un dia se t'enganxen a la melena i al cap d'un temps t'adones que ja no hi són.


D'altres vegades, en canvi, s'enganxen tan fort que per molt que saltis per enxampar un núvol al vol no se't desenreden.

És bonic llavors, perquè tens un núvol caçat al vol, i un sentiment. Si li lligues una cordeta al núvol (no gaire fort... no l'escanyis!) i poses el sentiment a sobre, pots passejar-lo com si fos un globus...

Però compte no es punxi que llavors... quedarà sospès a l'aire i potser fa que a algun pardalet li agradin els rossos amb ulls blaus, que vulgui ser amic de la Laura, o que vulgui anar-se'n a estudiar a Berlin...