Sent proper l'amor distant

Un relat de: universbrillant
Sembla impossible pensar que ens podem enamorar d’ algú que no coneixem. Però he après que sí, que tot és possible, encara que no ho sembli.

La teva mirada m’ha ensenyat que es pot estimar més enllà de l’horitzó que abraça el nostre món. El meu somriure al veure’t em fa mantenir aquella espurna d’esperança que va néixer des del primer instant en que el destí, per pura casualitat, ens va unir en la distància.

M’agradaria poder-te conèixer, saber el teu nom, entendre per què tu també em mires quan pas pel teu costat. Vull guardar el teu aroma, la teva veu quan parles amb els amics, el teu somriure que, com un imant, m’atreu. Tal vegada perquè ni tu ni jo sabem qui som. Però les casualitats sovint projecten el nostre futur.

Tu m’has ensenyat que per estimar no és necessari conèixer, tan sols sentir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer