sense tu...

Un relat de: mar - montse assens

*
què faria sense tu?
tu que escoltes el meu plor
tu que bategues amb mi
que t'enduus un xic de jo:
aquell tros que s'ha trencat
a causa de rebre menyspreu

l'acarones i el calmes
el repares i me'l tornes
en una safata d'argent

què faria sense tu,
cor de poeta latent?

m'apedaces els vitralls
i en fas un cristall diví
fent altre cop en mi
que torni a bategar el cor

i torna a glatir cegament
per un amor impossible
que es tanca en el pensament
i no troba la sortida
natural per creure en ell

que faria sense vos,
capità del meu vaixell?


***


amic estimat,
amic confident...
mil gràcies per ser-hi
cada cop que se m'arruga el cor
/
petó suau i càlid per a vos

Comentaris

  • bristoliana | 08-10-2005 | Valoració: 10

    això es un poema!!
    has dit amb tendres paraules com podem arribar a dependre d' algunes persones!!
    magnific segueix aixi!!

  • Acompanyat[Ofensiu]
    OhCapità | 29-08-2005 | Valoració: 10

    per la suau brisa, passo de puntetes per aquí, per acariciar les teves paraules, per endolcir el meu somriure, com sempre amb un xic de vós ... Amb tu, però sense tenir-te; sense mi, però notant-me passen les aurores sense trencar-se ...

    Avui, i com sempre m'emporto un xic de vós, de manera suau, amb dolçor, amb agraïment, amb un somriure, mmm, gràcies.

    mar, mmm, un bes dolç i tranquil, ...

    OhCapità.

  • quina sort![Ofensiu]
    estrangera | 06-08-2005 | Valoració: 10

    quina sort la del Ohcapità, i la teva per tenir aquests amics tan de veres que t'estimen i et fan sentir feliç.

    Ets molt lluminosa. Et veig tota com una posta de sol a l'estiu, quan les barques de vela llisquen vers un horitzó flamejant.

    Per a molt, molts, mols anys!!!!

  • Hola mar!!![Ofensiu]
    ROSASP | 05-08-2005

    Precioses i sinceres confidències, que volen veure la llum en forma de paraules.
    Sentiments molt profunds que naveguen entre les carícies dels poemes.
    Què pot haver més bonic que ens escoltin i ens apedacin el cor, fent-nos creure cada cop més en nosaltres mateixos?

    Delicat i profund, transmet una serenitat i una tendresa que és un somriure pel cor.

    Felicitats i una forta abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: